dimarts, 23 de febrer del 2010 | |

Origen i esplendor del gallec


Alfons X el Savi (Alcázar de Segovia)



El gallec és una llengüa romànica (com el castellà o el català) que probablement es va anar formant durant els segles VIII i IX (Doação à Igreja de Sozello, 870, encara escrit en una barreja de gallec i llatí). Malgrat que deriva bàsicament del llatí, s'hi poden trobar paraules dels pobladors prerromans com algunes paraules indoeuropees (amorodo, lastra, veiga ) o bé mots d'origen celta(berce, bugallo, croio) A l'Edat Mitjana el gallec i el portugués formaven una única llengua.

El document literari més antic que coneixem és la cantiga satírica Ora faz ost'o senhor de Navarra de Joam Soares de Paiva (finals del s.XII). A partir de començaments del s.XIII trobem altres documents no literaris en gallec, Noticia de Torto (1211) i el Testamento de Afonso III de Portugal (1214). El document més antic escrit a l'actual territori de Galícia, és Foro do bõ burgo de Castro Caldelas un privilegi atorgat per Afonso IX l'any 1228.

Il·lustració de les Cantigas de Santa Maria d'Alfons el Savi


El gallec, com l'occità va ser una llengua molt emprada pels trobadors i sovint considerada una llengua culta a les corts reials com a Santiago, Toledo, Coimbra, Lisboa (D'igual manera que al Comtat de Barcelona era considerat l'occità com llengua culta) Durant el s. XIII s'usa també com un idioma internacional i de diplomàcia i és usat també per trobadors de fora de Galícia (castellans, occitans, sicilians etc.). És el moment d'esplendor de la llengua gallega. Alfons X el Savi de Castella compon les seves Cantigas de Santa Maria en gallec. També es publiquen textos d'Història, llegendes del cicle artúric, relats referents a Sant Jaume, relats sobre la destrucció de Troia...

Xavier Sierra