diumenge, 7 de març del 2010 | |

Context del mite de Santiago

Deixant de banda, de moment el que a Compostel·la hi haguèssin hagut cultes pre-existents (bé siguin pre-romans o priscil·lianistes) hi han alguns fets que cal tenir en compte per contextualitzar aquest fet.

Mapa de la Península Ibèrica l'any 800.


1. Els regnes cristians del noroest peninsular, havien quedat arraconats i mal comunicats per la presència musulmana, que era hegemònica al conjunt de la península. Durant el regnat d'Alfonso II havien arribat a Galícia-Astúries molts refugiats i emigrants mossàrabs procedents de la Hispània musulmana, amb certes diferències culturals amb els cristians de la Gallaecia. Els calia una unificació i presa de consciència col·lectiva enfront de l'Islam. Un mite cristià de protecció sobrenatural es podia ajudar a complir aquest objectiu.

Santiago matamoros, a la batalla de Clavijo. Museo das Peregrinacións. Santiago de Compostel·la (Foto: X.Sierra)


2. La seu primada d'Hispània havia quedat a Toledo, a terra musulmana. Els mossàrabs que havien quedat en aquell territori eren partidaris de contemporaneitzar amb l'Islam que els permetia seguir practicant la religió cristiana. No tenien doncs, ganes d'enfrontar-se ni de fer distincions amb els seus conciutadans musulmans. Calia doncs una altra seu episcopal a l'Hispània cristiana que fes aquesta funció.

Imatge coneguda com "Sant Carlemany", Museu de la catedral de Girona.

3. Més enllà dels Pirineus, Carlemany estava convertint-se en el capdavanter únic de tota la cristiandat occidental (amb la benedicció del Papa de Roma). Però l'Imperi carolingi (que, recordem, incloïa també la Marca Hispanica, és a dir, els comtats catalans cristians) era llunyà i tenia una situació molt diferent del Regne de Galícia, atrapat entre l'Islam i el mar. Calia un altre centre cristià propi i autònom.

4. Les lluites senyorials internes de Galícia es dirimien entre els sectors laic i l'eclesiàstic. L'aparició d'un mite amb arrels religioses ajudaria a dirimir la competència a favor de l'Esglèsia. Els bisbes eren aliats de la monarquia, ajudant a crear així una autèntica vertebració de l'Estat.

Xavier Sierra

Mig diner de velló de la ceca compostel·lana encunyat en temps de Fernando II de Lleó. Representa la Translació en barca del cos de l'apòstol Sant Jaume. Museu das Peregrinacións, Santiago de Compostel·la (Foto: X:Sierra)