diumenge, 14 de març del 2010 | |

Baixa Edat Mitjana (s.XIII-XIV)

Hegemonia i decadència de Galícia.

Després de la independència de Portugal, que frenava l'expansió cap al sud, a Galicia no li quedava altra sortida que consolidar la política unitària amb Lleó (molt ben vistaa per altra banda pel clergat) i expansionar-se cap a Extremadura.















Sepulcre de Fernando II. Capella de les Relíquies. Catedral de Santiago (Foto: X.Sierra)















Sepulcre d'Alfonso IX. Capella de les Relíquies. Catedral de Santiago (Foto: X.Sierra)

A la mort de Alfonso VII l'Emperador es constitueix novament un regne de Galícia-Lleó primer amb el seu fill, Fernando II (Rex Legionensis et Galleciae). Fernando II va concedir cartes forals a nombroses ciutats (Rivadavia, Pontevedra, Tui, Lugo..) i va expandir el regne cap a Extremadura, conquerint Badajoz.

Durant el seu regnat el papa Alexandre III va concedir la gràcia de l'Any sant jacobeu (Bula Regis Aeterni, 1181), que va impulsar molt les peregrinacions a Compostel·la. També es va crear la Orde militar de Santiago amb la missió de defensar els pelegrins que cada cop més venien a la ciutat.

Durant el regnat del seu fill Alfonso IX també la hegemonia gallega va ser inqüestionable. Va culminar la reconquesta d'Extremadura i va repoblar molts territoris. Va fundar la Universitat de Salamanca, un gran referent cultural (1218), amb professors gallecs. El primer rector de la Universitat va ser l'arquebisbe de Compostel·la.

Els regnats de Fernando II i Alfonso IX és un dels períodes de major esplendor per Galícia, que portava la iniciativa principal. Tots dos monarques estan enterrats a la Catedral de Santiago.

Però amb el seu successor, Fernando III el Santo (Sant Ferran) l'equilibri de forces s'inclina decididament a favor de Castella, gran beneficiària de les noves conquestes de territoris musulmans (com per exemple, Sevilla)

Fernando III el Santo. Catedral de Santiago (Foto: X.Sierra)




Alfonso X el Sabio, escultura de José Alcoverro, davant de la Biblioteca Nacional. Madrid.

La política centralitzadora del seu fill, Alfonso X el Sabio (malgrat que s'expressava sovint en gallec i va escriure las famoses Cantigas de Santa Maria, en aquesta llengua) encara accentuarà més aquesta tendència, que serà la norma en endavant. La noblesa gallega veu recular la seva influència a favor de la castellana, i el control reial és cada cop més evident.

El s.XIII acabava amb molts motius de preocupació per Galícia.


La gran crisi Baix-medieval

L'augment de la demografia a primers del s. XIV no es va correspondre amb un increment de l'agricultura. Certs canvis climàtics van tenir com a conseqüència collites dolentes i desabastiment d'una població cada cop més nombrosa.

Cap a mitjans de segle, l'irrupció de la gran epidèmia de Pesta Negra, va delmar la població i va produïr una gran manca de ma d'obra al camp. Els senyors van haver de triar entre rebaixar la producció o rebaixar la càrrega impositiva, els foros. Però en canvi, els senyors feudals decideixen mantenir immòbils les seves estructures i augmenten la pressió per no veure davallar els seus ingressos. Això produeix una gran tensió social, i un enfrontament cada vegada més gran.

En canvi, a les ciutats la recessió és menor, i pot superar-se millor. La burgesia pren progressivament el timó de l'economia, i el sistema feudal comença a defallir, per donar pas a un sistema econòmic diferent que amb els anys es desenvoluparà com de producció capitalista.

En aquest context, els interessos de la petita noblesa xoquen frontalment contra els interessos del rei que vol optar per un reforçament de la Corona i amb una política cada vegada més centralista. El rei Pere I el Cruel es recolza en la gran noblesa, els bisbes i en els burgesos dels municipis. El conflicte desemboca en guerra civil: Els opositors al rei troben en la persona d'Enrique de Trastàmara una alternativa. L'any 1369 el rei Pere I mor a mans del seu enemic, el que a partir de llavors serà el nou rei, Enrique II .

Però els nobles gallecs havien pres partit a favor de Pere I. Van trobar ajuda en les tropes portugueses de Fernándo I de Portugal i en les de Joan de Gant, duc de Lancaster, casat amb Constança, filla de Pere I, i que va desembarcar amb un exèrcit anglès a A Coruña.

Escultura orant de Pedro I el Cruel, rei de Castella i Lleó. Museo Arqueológico Nacional. Madrid.

La guerra va tenir conseqüències desastroses per Galícia: 20 anys de destrucció i al final, una pau pactada amb Juan I de Castilla (1388), que gravà als gallecs amb una forta indemnització de guerra. El país, sotmés i empobrit, va haver d'afrontar una nova dinastia, la dels Trastàmara, una dinastia castellana (que alguns anys després també seria introduïda a la Corona d'Aragó per decisió del Compromís de Casp). L'adveniment dels Trastàmara transbalsà la societat gallega:

- La baixa noblesa gallega fou deposada i substituïda per nobles castellans.

- La gran noblesa gallega, retornà (amb renovada foça) a un feudalisme caduc i explotador, convertint-se amb fidels servidors de la nova dinastia.

- Els bisbes van ser els principals beneficiats, i per una banda va rebre com a premi jurisdicció sobre les ciutats i privilegis fiscals; i per altra banda va veure desaparèixer els seus principals competidors la petita noblesa.

- Les ciutats van ser objectiu de la cobdícia dels nous aristòcratas. Moltes d'elles van veure anul·lats els seus privilegis, quan no directament atacades per les tropes dels nobles. Van ser reduïdes a un nou règim senyorial que les sotmeté i explotà. Però aquesta situació del món urbà no es corresponia amb el seu grau de desenvolupament. els municipis no trigarien a tornar a reclamar els seus drets.

En resum, els canvis produïts per la dinastia de Trastàmara van causar un clar reculament històric i l'anul·lació de la classe dirigent autòctona del país.

Xavier Sierra