dilluns, 22 de març del 2010 | |

La societat castrexa

La castrexa era una societat gentilicia, és a dir, sense Estat. No hi havia una autoritat superior que coordinés les accions dels diferents grups socials amb la finalitat de mantenir la unitat del grup. La cohesió social s'aconseguia a través del funcionament d'una sèrie d'institucions, que de vegades es coordinen i daltres s'enfronten entre sí.

Hi havia un cert equilibri social entre els homes i les dones, ja que aquestes posseïen les terres, però els homes podien tenir altre tipus de riqueses, com els ramats. El poder polític era exercit pels homes. La societat castrexa era matrilineal, però de govern patriarcal.


Diademes castrexas, decorades amb motius geomètrics. A dalt, diadema s.II. aC. Museo Lázaro Galdiano. Madrid.

A sota, Diadema de Labra (II Edat del Ferro s. VI-II aC) Periode Galaico Asturià. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (Fotos: X.Sierra)

Aquesta societat podria descriure's com uns estructura formada per una sèrie de cercles concèntrics en els que es situarien una sèrie de grups socials.

a) Clan. Era la unitat social inferior. Els seus membres, amb un avantpassat comú, es consideraven de la mateixa família. No vivien al mateix castro, sinò dispersos en subclans, però eren solidaris entre sí.

Estàtues de guerrers colossals de cultura castrexa armats amb dagues (a la cintura) i els tradicionals escuts rodons. Museu Sarmento. Gimaraes. (Foto: Mercedes Cerdeira)

b) Centúria. Era una unitat político-militar. Cada centúria tenia un cap, que els romans anomenarien princeps, i era un càrrec hereditari per vía masculina. Era una associació només d'homes, on els seus membres no estaven vinculats per llaços de sang. Cadascuna d'aquestes organitzacions tenia cultes i déus propis i potser un territori.

c) Populus. Diverses centúries s'agrupaven formant un populus, unitat que posseïa límits territorials clarament definits. A més a més, tenia una capital, denominada romu pels romans. Al principi, és possible que non fossin entitats de població importants, sinó més aviat simples llocs de trobada, en els que s'intercanviaven productes i s'establien pactes familiars de tipus matrimonial i aliances polítiques. El populus no va tenir una autonomia política definida, pero les centúries que en formaven part actuaven solidàriament en els casos de confrontació armada.

Hipotèticament, a Galícia la situació social devia ser la següent: d'una banda hi hauria una aristocràcia guerrera, amb caps però sense reis, d'origen cèltic. Dins d'aquesta classe, les dones posseïen les terres, de les que els homes es desinteressaven, consagrats com estaven a l'activitat militar. Per sota d'aquesta aristocràcia hi hauria una societat molt nombrosa d'origen pre-cèltic, que treballaria les terres dels aristòcrates.

Xavier Sierra