A la localitat gallega de Monforte de Lemos es venera la Virxe de Montserrat. És la patrona del poble i té una cofradía de devots que cuiden d'aquesta devoció. De fet, és la patrona del poble, i la seva festa es celebra el 15 d'agost (dia de la Mare de Déu d'agost) i el 27 de setembre (dia de la Mare de Déu de Montserrat).
Això sí, la Mare de Déu de Montserrat gallega... és blanca. La seva imatge amanyaga molt maternalment el seu fill i els de la comfraria s'encarreguen de canviar-li sovint el mantell i altres complements. També surt en processó per Setmana Santa i en definitiva la seva advocació gaudeix d'una gran fama a la comarca.+(2).JPG)
Estendard de la comfraria de la Virxe de Montserrat de Monforte de Lemos (Foto: X.Sierra)
És difícil saber perquè al poble de Monforte de Lemos a arrelat aquesta advocació mariana, que tots els catalans considerem tan nostra. És cert que hi ha moltes imatges de la Mare de Déu de Montserrat a Galícia, però sempre és la Moreneta, tal com es coneix a Catalunya. Fins i tot a la Catedral de Santiago de Compostel·la hi té dedicada una capella, i el dia 27 d'abril un canonge de la Catedral celebra una missa solemne a on llegeix el sermó en català. Fins i tot en alguns restaurants o gasolineres recordo haver vist imatges de la Mare de Déu de Montserrat !!
Però aquesta és una clara devoció d'importació. No oblidem que el camí de Sant Jaume català surt de Montserrat (i per tant en certa manera, Montserrat s'incorpora a la devoció jacobea). I també cal tenir en compte l'emigració gallega a Catalunya (avui molt més minsa que anys enrere, però encara ben present) Molts emigrants gallecs retornaren al seu lloc d'origen, incorporant devocions i costums apresos a Catalunya.
Imatge de la Virxe de Montserrat de Monforte de Lemos
Tot això no explica, però, la diferent iconografia de la Virxe de Montserrat montfortina. Una Mare de Déu blanca i tan inequívocament gallega. Sembla ser que el monestir de Montforte va ser fundat per monjos benedictins provinents del Montserrat català i que potser ells van introduïr aquesta devoció. Al s. XVI, no sempre la verge de Montserrat era representada morena (ni tan sols a Catalunya) i la seva iconografia era diferent de l'actual. Podria ser doncs aquesta la raó d'una advocació mariana que des de fa segles va prendre carta de ciutadania a Galícia.Un fet que sorprén als catalans i que es tot un símbol de les relacions entre ambdues nacions.
5 comentaris:
Efectivament, la Moreneta, en les seves representacions iconogràfiques, no sempre es va dissenyas pels imaginaires a imatge de la talla romànica de l'abadia montserratina.Al menys tres imatges de la Verge de Montserrat no negra em venen ara al cap:
1. Al Llibre Vermell de Montserrat trovem unes miniatures del segle XV que celebren la restitució de la Confraria de la Verge de Montserrat pel Papa Nicolau V, a on podem veure la Mare de Deu i, davant seu, agenollats els sobirans catalans Alfons el Magnànim i la reina Maria.
2. Un retaule pintat per en Bartolomé Bermejo a finals del XV i que ha anat a parar a la catedral d'Acqui Terme, al Piemont ( Nord d'Itàlia).
3. A l'esglèssia de "san Andrés y Sauces" de l'illa de La Palma ( illes Canàries!)hi trovem, dins d'una capella, un quadre del segle XVI a on podem veure una Mare de Deu de Montserrat planant damunt la muntanya sagrada. Es va fer per encàrrec d'uns catalans que hi regentaven una explotació de sucre de canya.
Que sigui "morena" o no ès per mi un accident. La moreneta, com altrs mares de deu de color negre (em ve al cap la de Czestokowa, Polònia), ho ès simplement pel pas del temps i el fum de les espelmes al seu voltant des de fa secles.
O m' equivoco???
XURXO
Hmmmms ..... no sé que dir-te. Certament, aquesta és la darrera teoria (la del fum dels ciris) i fins i tot diuen que l'han demostrada...
Però crida l'atenció tota la munió de marededéus negres que hi ha per tot arreu (Czestokowa, Covadonga, Montserrat...) El cas és que la primera idea d'una Verge-Mare va sorgir a Èfes. Allà hi va haver un sincretisme entre l'Àrtemis grega (verge, protectora de la caça) i la deessa-mare anatòlica (Cibeles)
El resultant va ser una divinitat anomenada Àrtemis efèsia. Era una deessa representada amb múltiples pits i de color negre (vegi's el museu arqueològic de Nàpols).
http://www.ucm.es/centros/cont/descargas/documento4867.pdf
http://www.gabrielevanin.it/Diana%20efesina.jpg
Perquè negre? Perquè a tot l'Orient mitjà s'adoraven meteòrits (com actualment els musulmans a la Meca, la Kaaba) I un d'aquells meteòrits, una pedra negra de beril, es considerava la encarnació de la deessa. Així va ser portada a Roma, en forma de pedra de beril, introduïnt-se el seu culte al s. II a.C. amb gran pompa.
No sé, jo veig una certa similitud entre aquests mites i certes verges, sobre tot verges totémiques tribals i nacionals, com ara les citades.
Però ben mirat, potser si que són els ciris...
No sabia lo dels meteòrits, molt interessant, Xavier.
XURXO
....pero jo crec que son les espelmes, je, je...
Hola, soy monfortino y queria hacer dos aclaraciones:
La primera es que Monforte no es ningun pueblo, es la segunda ciudad de la provincia de Lugo con 20.000 habitantes.
La segunda y mas importante es que el monasterio benedictino no fue fundado por monjes catalanes, sino que un grupo de monjes catalanes se instalo durante el siglo XV en este monasterio, cuyo origen es anterior a la refundacion de la ciudad (s. X d. C.) tras su destruccion durante la invasion islamica.
En cualquier caso te comentare amigo de Catalunya que la advocacion de Monserrat no es original de esta talla, probablemente fuera concebida como una virgen con el niño gotica (de hecho es rubia y viste un traje azul -el color de la virgen-, hoy tapados por sus vestiduras barrocas). Lo que ocurre es que a partir del siglo XIV (la talla es del XIII), cuando la patrona de la villa era Nuestra Señora de los Remedios y las fiestas se dedicaban a Nuestra Señora del Rosario, comenzo a surgir una intensa devocion por esta imagen que suscito la aparicion de multiples cofradias que la adoraban bajo diversas advocaciones, asi, seria aclamada como virgen del rosario, virgen de la divina Pastora, virgen de la esclavitud... advocaciones a las que hay que sumar la de virgen peregrina, de la cual conserva unas vestimentas especiales que probablemente se le colocaran durante los años Xacobeos. Con la llegada de unos monjes benedictinos procedentes de tu tierra se comenzo a generalizar el nombre de Monserrat que poco a poco desterro las otras advocaciones. En el siglo XVI se forma la cofradia de Nuestra Señora de Montserrat, la cual se convertira en patrona de la ciudad tras la bula del pontifice Urbano VII un martes de Pascua que le daba indulgencia plenaria a aquellos cofrades que visitaran el santuario el 15 de Agosto. De este modo, la virgen se convierte en la patrona de Monforte y martes de pascua y 15 de agosto (junto al 27 de abril, fiesta de la cofradia) se convierten en las festividades por excelencia de la ciudad (junto al patron -san antonio-, el 13 de junio), hasta el punto de que en la posguerra el ayuntamiento decide trasladar las fiestas grandes de la ciudad desde mayo (santas reliquias) al 15 de Agosto.
Aprovecho para invitar a todos los lectores de este blog a pasarse por mi ciudad, especialmente durante los dias 11 al 16 de Agosto proximos en que celebraremos nuestras Fiestas Patronales en honor a la virgen de Monserrat.
Un saludo
Publica un comentari a l'entrada