Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura castrexa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cultura castrexa. Mostrar tots els missatges

dilluns, 22 de març del 2010 | | 0 comentaris

L'art dels castros

Els habitants dels castros van treballar la pedra, la ceràmica i els metalls. La pedra no la van usar només per construïr, sinò també per a realitzar molts objectes d'ús quotidià: molins naviformes i circulars, abeuradors, motllos per a fundició, destrals i altres eines, etc.. Quant fa a la cerámica, en feien de diverses formes i mides, amb decoracions i triangulacions, formes de "S", cercles concèntrics, cordons fetes a base de incisions, estampacions i excisions o pseudoexcisions.

Torques d'or. Cultura castrexa. Museo de Lugo.
El metall més treballat segueix essent el bronze: calderes amb nanses (en ocasions decorades), puntes de llança, mànecs de punyals d'antenes, ganivets, anells, contes de collar... També han aparegut algunes restes de ferro. Especial importància té l'orfebreria: torques, braçalets, diademes, amulets,... amb diverses tècniques: estampat repujat, filigrana, granulat, arracades i collars articulats. La plàstica que conservem està realitzada en pedra, i data dels s. I aC - I dC. En podem distingir diverses peces: Guerrers: S'han trobat més de dues dotzenes de figures en Portugal, Ourense i Pontevedra. Es tracta d'escultures de militars en parada. Les hipótesis sobre la seva significació son diverses: podría tractar-se d'estàtues funeràries, honorífiques, herois divinitzats...
Cap esculpit en pedra granítica, procedent del Castro de Santa Iria. Museu de Briteiros (Foto: X.Sierra)
Caps humans: Seríen representacions de diferents sub imagine, com les que es feien a la resta de l'Imperi Romà.
Figura sedent de Xinzo da Limia. Museu d'Ourense.
Caps zoomorfs: A la majoria dels casos no es fàcil saber a quin animal representen. Hi ha algunes segures que representen porcs i d'altres que semblen serps, gossos, cabres, braus o ovelles. Podrien ser protectors dels ramats. Figures sedents: Només tenim quatre peces: Braga, Xinzo de Limia (2) i Lanhoso. Eren representacions masculines (la de Braga té un evident fal·lus) i solen portar una ofrena a les mans. Tenien doncs una funció funerària similar a la tradició mediterrània (similar a la ibèrica Dama de Baza, per exemple). També hi ha moltes figures d'altre mena, amb variades interpretacions.
Decoració de portes de cases castrexas, del castro de Briteiros (Foto: X. Sierra)




Decoracions arquitectóniques: Aquí s'inclouen els frisos i decoracions de construccions diverses. La seva decoració és sempre de tipus geomètric, repetint sempre els mateixos motius: cordons, espirals, trisquels o tetrasquels, trenes... Motius i símbols similars es repeteixen també a l'orfebreria. Menció apart mereixen les "Pedras formosas": Es tracta de peces monolítiques de grans dimensions de les que ja hem parlat en tractar dels banys rituals, i que separarien la antecàmara de la càmara de vapor. Estàn profusament decorades amb motius geomètrics similars als ja al·ludits. Xavier Sierra

| | 0 comentaris

Economia castrexa

L'economia castrexa es basava en l'explotació de diversos recursos naturals:

  1. Agricultura. Tenim constància de diversos conreus: blat, ordi, mill, pèsols, naps i cols. És probable que les terres explotades fossin les més properes al castro, més còmodes de treballar.
  2. Ramaderia. Era d'especial importància el ramat vacú, però es complementava també amb cabres, porcs, cavalls... Per algunes petjades a sobre de teules sabem de l'existència de gossos
  3. Caça. Bàsicament es caçaven cèrvols, i senglars.
  4. Pesca. Es practicava la pesca amb xarxes i amb hams. També es pescava des de les barques (s'han trobat dues piragües de fusta de roure) Entre les espècies pescades destaquen llobarros, orades, lluços, sargs, sorells i espècies locals com la maragota (Labrus bergylta).
  5. Marisqueig, recurs molt important en els castros de ribera, com Baroña. Perles petxines trobades podem saber que collien ostres, cloïsses, musclos, navalles, pellerides i també crancs, garotes i percebes...


  6. Recolectes de fruits. Ocupa un lloc especial la recollida d'aglans de roure (Quercus robur L.) del que eren grans consumidors. També es recollien avellanes i fruits del bosc).
  7. Mineria. Les principals explotacions eren d'or, coure, estany, plom i ferro.











Mànec d'espasa "d'antenes". Museu del castro de Santa Trega. A Guarda. (Foto: X.Sierra)


Entre les manufactures cal destacar una ceràmica regional, la ceràmica castrexa, feta a mà en la seva major part, tot i que algunes peces també estan fetes amb torn. Les formes són gairebé sempre globulars o esferoidals, i molt sovint porten nanses. De vegades es poden trobar decorades amb motius geomètrics, però el més habitual és que siguin llises.


L'orfebreria té arrels a l'Edat del Bronze i va rebre sobre tot influències centroeuropees (hallstattiques), però també mediterrànies (tartèssiques, púniques). Les peces més característiques son els torques, els braçalets i les arracades. Entre les armes destaquen les espases i els punyals "d'antenes".

Quant fa al comerç, a nivell interior es canviaven metalls, ceràmica, mariscos i és possible que s'usés un cert tipus de moneda, consistent en peces retallades de plata (segons els textos d'Estrabó).

En relació al comerç exterior es van exportar metalls al sud de la Península Ibèrica, i s'importaven ceràmiques de luxe, contes de vidre i d'altres objectes de valor.

Tenim constància de la presència fenícia al sud del territori. Els fenicis remontaven la costa de Portugal i arribaven fins a Vigo, on s'han trobat tres cipos fenicis a un dels castros locals

Xavier Sierra

| | 0 comentaris

Religió castrexa











Figureta de bronze procedent de Briteiros representant probablement un carro sacrificial. Museu Sarmento. Guimeraes (Foto: X.Sierra)


No coneixem els rituals funeraris, ja que no s'han trobat ni enterraments ni incineracions. Del que sí tenim constància és de que les pràctiques religioses eren molt freqüents, i que es feien sacrificis d'animals i potser també de persones. La religió era una part fonamental de l'estructura social.

Malgrat que Estrabó afirmava que els galaics eren ateus, el panteó religiós indígena era nombrós, com revelen les inscripcions d'época galaico-romana. Coneixem prop d'un centenar de noms de déus castrexos, tot i que no sabem si són tots diferents, ja que podria ser que un mateix déu o deessa fos designat de diverses maneres segons el populus en el que es trobés. També es retia culte i es feien rituals relacionats amb forces, elements o manifestacions de la Naturalesa.

Si relacionem la religió castrexa amb altres cèltiques i indoeuropees, podem agrupar les divinitats en tres classes:

Divinitats de primera funció: Detentaven la sobirania i el poder, en un doble aspecte, màgic i jurídic. Cal destacar entre elles un déu castrexo que els romans identificaven amb Júpiter, que rebia culte al cim de les muntanyes. A cada muntanya (que eren considerades espais sagrats) el déu rebia un nom diferent.



Figureta representant un ídol, trobat al castro de Santa Trega (Foto: X.Sierra)




Déus de la guerra o de segona funció: Format fonamentalment pel déu Cosus sota diferents advocacions locals. A aquest grup devia retre culte l'aristocràcia militar. Són déus guerrers que tenen males relacions amb els déus sobirans i amb els déus de la tercera funció. No actuen de forma racional, sinó que lluiten portats per una espècie de furor o bogeria guerrera. Lluiten individualment, i solen fer crits i recòrrer a d'altres medis simbòlics per tal de paralitzar a l'enemic. Segons els textos clàssics aquesta manera de lluitar coincidia amb l'estil bèl·lic dels guerrers castrexos, que lluitaven de forma desordenada, sense cap mena d'ordre tàctic, i tractaven d'infondre por a l'enemic, amb la seva apariència i els seus crits.










Divinitat castrexa. Catedral de Braga

(Foto: Mercedes Cerdeira)


Déus de la tercera funció: Són déus de la fecunditat animal i humana i de la riquesa. Entre ells es poden establir diferents grups segons les seves àrees de competència. Així, podem distingir clarament un grup de divinitats aqüàtiques, un altre de divinitats de la vegetació, un déu protector dels ramats, i una sèrie de deitats funeràries.




Una de les cinc ares trobades a As Burgas, Ourense i dedicades al déu Reve Anabaraeco, divinitat de les aigües.

Museo de Ourense (Foto: X.Sierra)


Al Panteó castrexo hi havia una sèrie de divinitats que permeten establir un paral·lelisme entre la religió castrexa i el folklore gallec actual: són els déus del camí, coneguts amb el nom llatí de lares viales. Son déus de caràcter funerari i estan encarregats de portar les ànimes dels morts al Més Enllà. A les cruïlles, a on es suposava que convergien les ànimes dels morts, es van erigir monuments consistents en una columna, en la que s'oferien libacions i altres rituals. Això ens recorda la creència en la Santa Compaña i la figura del cruceiro en les cruïlles de camins (una columna similar, bé que coronada per un crucifix).

En certa manera, es pot veure en això, la pervivència de rituals pagans fins els nostres dies.

Recordem la insistència en eradicar les pràctiques paganes de S. Martiño de Dumio("Pues encender velas junto a las piedras, a los árboles, a las fuentes y en las encrucijadas ¿qué otra cosa es sino culto al diablo?" Martí de Dumio: De correctione rusticorum, 16) Tot i que, probablement, els seus esforços no es van veure coronats per l'èxit, malgrat la seva aferrissada persecució, ja que al s. VI el Concili de Toledo torna a insistir en la conveniència d'abandonar els cultes pagans a la Gallaecia, especialment el que es referia a les divinitats aqüàtiques.

Xavier Sierra

| | 0 comentaris

La societat castrexa

La castrexa era una societat gentilicia, és a dir, sense Estat. No hi havia una autoritat superior que coordinés les accions dels diferents grups socials amb la finalitat de mantenir la unitat del grup. La cohesió social s'aconseguia a través del funcionament d'una sèrie d'institucions, que de vegades es coordinen i daltres s'enfronten entre sí.

Hi havia un cert equilibri social entre els homes i les dones, ja que aquestes posseïen les terres, però els homes podien tenir altre tipus de riqueses, com els ramats. El poder polític era exercit pels homes. La societat castrexa era matrilineal, però de govern patriarcal.


Diademes castrexas, decorades amb motius geomètrics. A dalt, diadema s.II. aC. Museo Lázaro Galdiano. Madrid.

A sota, Diadema de Labra (II Edat del Ferro s. VI-II aC) Periode Galaico Asturià. Museo Arqueológico Nacional. Madrid (Fotos: X.Sierra)

Aquesta societat podria descriure's com uns estructura formada per una sèrie de cercles concèntrics en els que es situarien una sèrie de grups socials.

a) Clan. Era la unitat social inferior. Els seus membres, amb un avantpassat comú, es consideraven de la mateixa família. No vivien al mateix castro, sinò dispersos en subclans, però eren solidaris entre sí.

Estàtues de guerrers colossals de cultura castrexa armats amb dagues (a la cintura) i els tradicionals escuts rodons. Museu Sarmento. Gimaraes. (Foto: Mercedes Cerdeira)

b) Centúria. Era una unitat político-militar. Cada centúria tenia un cap, que els romans anomenarien princeps, i era un càrrec hereditari per vía masculina. Era una associació només d'homes, on els seus membres no estaven vinculats per llaços de sang. Cadascuna d'aquestes organitzacions tenia cultes i déus propis i potser un territori.

c) Populus. Diverses centúries s'agrupaven formant un populus, unitat que posseïa límits territorials clarament definits. A més a més, tenia una capital, denominada romu pels romans. Al principi, és possible que non fossin entitats de població importants, sinó més aviat simples llocs de trobada, en els que s'intercanviaven productes i s'establien pactes familiars de tipus matrimonial i aliances polítiques. El populus no va tenir una autonomia política definida, pero les centúries que en formaven part actuaven solidàriament en els casos de confrontació armada.

Hipotèticament, a Galícia la situació social devia ser la següent: d'una banda hi hauria una aristocràcia guerrera, amb caps però sense reis, d'origen cèltic. Dins d'aquesta classe, les dones posseïen les terres, de les que els homes es desinteressaven, consagrats com estaven a l'activitat militar. Per sota d'aquesta aristocràcia hi hauria una societat molt nombrosa d'origen pre-cèltic, que treballaria les terres dels aristòcrates.

Xavier Sierra

diumenge, 21 de març del 2010 | | 0 comentaris

La cultura castrexa

Què era la cultura castrexa? Es coneix com a cultura castrexa un conjunt de manifestacions culturals del noroest de la Península Ibèrica que es van estendre des de finals de l'Edat del Bronze (s.IX-VIII aC) fins el s.I dC. Com a característica més destacada cal senyalar els poblats amurallats coneguts com castros (del llatí castrum, campament), dels que pren el nom (alguns d'aquests poblats, a la zona de Portugal són anomenats també citânias com, per exemple, Briteiros). Els límits d'aquesta cultura són els rius Navia per l'est i Duero pel sud.


Vista del castro de Baroña (Barbanza). (Foto: X.Sierra)

La cultura castrexa es va desenvolupar durant l'Edat del Ferro sobre un fort substrat indígena de l'etapa final de l'Edat del Bronze, a la que se li van afegir influencies culturals centroeuropees, atlàntiques i mediterrànies; les primeres seríen considerades tradicionalment celtes i d'aquí l'identificació popular i mítica que va donar lloc al celtisme. Hi podem distingir diverses etapes: 1. Període de formació. (s.IX-V aC). Els castros es van anar estenent de sud a nord i des de la costa cap a l'interior. En aquesta fase inicial es generalitzen els poblats fortificats com el de Torroso.
Reconstrucció de cases castrexas. Citânia de Briteiros (Foto: X.Sierra)
2. Castrexo Clàssic (s.IV-II aC) Segons alguns acabaria després de la incursió de Décim Juni Brutus el Galaic en el s.II aC. La cultura es desenvolupa i arriba a la seva plenitud, i apareixen nous models de ocupació del territori, relacionats amb l'agricultura. 3. Castrexo Tardà o fase castrexo-romana (s.II aC - I dC) Arriba fins a les reformes flàvies (segona meitat del s.I dC) Es produeix una concentració de la població en grans nuclis d'asentaments i una jerarquització dels castros especialment al sud de Galícia. La conquesta romana (Guerres Càntabres) no suposa en cap cas ni la fi dels castros ni canvis especialment significatius en el desenvolupament de la cultura castrexa.
Trisquel. Castro de Santa Trega. A Guarda. (Foto: X.Sierra)
4. Cultura Galaico-romana. (s.I-IV dC) Les reformes flàvies produeixen un progressiu abandó dels castros per anar a viure en villae. Alguns castros però, persisteixen (com els de Fazouro o Viladonga) si bé fortament romanitzats. La cultura castrexa s'influència per la cultura romana donant lloc a una cultura híbrida.

Els poblats (castra)


Castro de Santa Trega (A Guarda). A l'esquerre, restes de casa castrexa. A la dreta, casa reconstruïda (Foto: X.Sierra)
El típic poblat d'aquesta cultura, el castrum, solia situar-se a mitja altura, a prop de la costa o de les valls fluvials, que podien així controlar. Estaven rodejades per fortificacions com muralles i fossars. De vegades pot veure's una zona circumdant, també protegida per muralles, anomenada antecastrum, que era una zona de pastura de ramats o de conreus.
Esquema de l'interior d'una casa a un castro. Fetes de pedra i de planta rodona, tenien un pal central que sostenia el sostre de matèria vegetal. A dins, una llar per cuinar i un banc de pedra, juntament amb un escàs mobiliari. A fora podia haver una eixida, limitada per un petit tancat
A l'interior les cases es distribueixen sense massa organització, adaptant-se a les condicions del terreny. Tot i així no és rar trobar carrers empedrats (com a Briteiros) i conduccions d'aigua que arriben a l'interior de les cases.
Carrers empedrats i dintells de les cases decorats a Briteiros. (Fotos: X.Sierra)
Generalment, les cases són de planta circular, tot i que es coneixen algunes de planta quadrada (amb els ànguls arrodonits) . A l'interior es poden trobar llars de foc (lareiras) i a fora, un banc corregut on probablement es seia la família per dinar. El sostre era cònic, de material vegetal, sostingut per una columna de fusta central. Algunes cases, especialment les dels caps o càrrecs jeràrquics, tenien el dintell decorat per entrellaçats. A la part baixa del poble, podia haver un edifici de banys, que recollia les aigües de més amunt. Solia constar de dues càmeres. La primera era un vestuari i zona de bany fred. La segona, la més important era la zona de banys de vapor. El vapor s'obtenia amb una fornícula que estava generalment al fons, formant com un petit absis de la segona càmara, a la que s'accedia per una obertura petita feta en una gran llosa monolítica. Aquesta llosa, de grans dimensions i d'una sola peça podia estar profusament decorada amb símbols de tota mena: triskels, cordons, entrellaçats i d'altres formes geomètriques. Per això se les coneix com "pedras formosas". És probable que els banys de vapor obeïssin més a una qüestió ritual de purificació que la merament higiènica.
Bany ritual de Briteiros. Es pot veure l'antesala i al fons, la pedra fermosa. (Foto: X.Sierra)


Pedra Fermosa, d'un altre dels banys de la citânia de Briteiros. Observi's la rica decoració. Per la porta de la part inferior s'entrava (probablement estirats a terra i ajudant-se amb les mans) al recinte de banys de vapor. Museu de Briteiros (Foto: Mercedes Cerdeira)
Xavier Sierra