A finals del segle XIX hi ha una clara recuperació del gallec com a idioma literari; però en canvi hi ha una clara davallada en el seu ús com llengua oral, ja que l'ensenyament es realitza en castellà i hi ha una progressiva situació diglòssica. Aquesta situació afecta sobre tot a les classes altes i mitjanes del medi urbà.
A les primeries del s.XX comencen a aparèixer moviments socials entre la pagesia (com la Liga Agraria de Acción Gallega)que usen majoritàriament la llengua gallega.
El nacionalisme està unit a l'idioma com a senya d'identitat col·lectiva. Neixen així les “Irmandades da Fala”. que s'implanten a les principals ciutats gallegues. Per tal de difondre les seves idees van crear un diari en gallec: “A Nosa Terra”. Van sovintejar també seccions en gallec a la premsa en castellà.
Les “Irmandades da Fala” promouen l'edició de diccionaris i gramàtiques. Reivindiquen també l'autonomia política de Galícia i la presència del gallec a l'administració i a l'ensenyament.
Vocabulario castellano-gallego de las Irmandades da Fala (1933)
En aquest context apareix la revista “Nós”, creada per una colla d'intel·lectuals anomenat “Grupo Nós” als qui una mica més tard s'afegirà Castelao, figura de cabdal importància i a qui ja hem dedicat alguns comentaris. La revista “Nós” abandona les tendències folkloristes que predominaven fins llavors i publica articles de caire literari i científic, que comprenen arqueologia, etnografia, antropologia, sociologia... Comptava amb la col·laboració d'autors de diversa procedència i no només gallecs (portuguesos, irlandesos, catalans, francesos…), que van aportar diversos punts de vista.
La utilització del gallec en estudis científics es va potenciar amb la creació del “Seminario de Estudos Galegos” (1923), dedicat a investigar la realitat gallega en totes les seves manifestacions.
Durant la República es va aconseguir la aprovació del primer Estatut d'Autonomía de Galicia, en el que la lengua gallega adquiereix per primera vegada el reconeixement de “idioma oficial de Galicia”. que no va arribar a aplicar-se per l'immediat esclat de la Guerra Civil Española (1936). que va causar l'etapa més dura pel gallec, el català i el basc.
dissabte, 27 de febrer del 2010 | Publicat per Xavier Sierra Valentí a 23:21 | 0 comentaris
Llengua gallega 1900-1936
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega
dijous, 25 de febrer del 2010 | Publicat per Xavier Sierra Valentí a 23:10 | 0 comentaris
Rexurdimento
Rosalia de Castro
El Rexurdimento és l'etapa cultural de la història de Galícia que va tenir lloc a la segona meitat del s.XIX i que va produïr la revitalització de la llengua gallega com a vehícle d'expressió social i cultural després del període d'ostracisme conegut com a séculos escuros. Es tracta d'un fenomen simultani i similar a la Renaixença catalana.
La publicació del primer llibre de Rosalía de Castro, Cantares Gallegos (1863) es considera com el punt de partida del Rexurdimento, malgrat que no hi ha gaire publicacions més en gallec fins dotze anys després.
A partir de 1875 la producció d'escrits en gallec augmenta. Hi ha un interés creixent per les publicacions periòdiques, entre les que O Tío Marcos da Portela (1876-1889) n'és la més representativa.
Eduardo Pondal
Comencen alguns projectes culturals com la Biblioteca Gallega, que des de 1885 publicaria 52 obres, entre les que es troben llibres essencials com Aires da miña terra, de Manuel Curros Enríquez, i Queixumes dos Pinos, d'Eduardo Pondal.
També es fomenten els concursos literaris. En 1886 es va convocar el primer certamen en el que totes les composicions presentades havien d'estar en gallec. La importància de la poesía s'observa també en l'aparició de diverses antologies poètiques.
La culminació de tota aquesta trajectòria va ser l'any 1880, amb la publicació de tres obres importants de la literatura gallega: Follas Novas, de Rosalía de Castro; Aires da miña terra, de Curros Enríquez; y Espiñas, follas e frores. Ramiño primeiro, de Valentín Lamas Carvajal. Amb una certa projecció política el 1886 es publica Los precursores, de Manuel Murguía, marit de Rosalía de Castro.
Manuel Curros Enríquez
Durant aquests anys, apareixen també moltes gramàtiques, diccionaris i estudis de crítica literària i d'història (Historia de Galicia, de Murguía), i es comença a recuperar l'esplendorosa tradició de poesía trovadoresca medieval gallega, les Cantigas.
La novel·la vé representada per Marcial Valladares Núñez (Maxina ou a filla espúrea , 1880); el canonge Antonio López Ferreiro (A tecedeira de Bonabal) i Francisco Álvarez de Novoa.
En canvi, el teatre fou escassament representat.
Xavier Sierra
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega, Literatura gallega
| Publicat per Xavier Sierra Valentí a 22:19 | 0 comentaris
Precursors del Rexurdimento
A Gaita Galega, de Xoán Manuel Pintos (1853)
A la primera meitat del segle XIX Galícia fou l'escenari d'una sèrie d'aconteixements que dibuixaren una nova situació político-cultural que va preparar el camí per a l'anomenat Rexurdimento.
Alguns fets van contribuir a despertar la consciència nacional de molts gallecs. Durant la invasió napoleònica, es van difondre alguns textos d'agitació popular escrits en gallec. La consciència d'una Galícia diferenciada de la resta d'Espanya va anar augmentant progresivament, i alguns escriptors i polítics van començar a valorar allò que veien com a propi en oposició a allò que venia de fora.
El 1856 va tenir lloc el banquet de Conxo, en el que varen confraternitzar estudiants i treballadors, i en el que el galleguisme va començar a prendre un cert caire revolucionari. Es reivindicava el dret de Galícia a administrar els seus propis recursos, participant homes que tenien un gran protagonisme en el moviment regionalista gallec, com Aurelio Aguirre o el mateix Eduardo Pondal, que van ser detinguts, jutjats i amenaçats amb ser deportats a les illes Marianes.
Amb la publicació el 1853 del primer llibre escrit en llengua gallega en el segle XIX, A gaita galega, es va donar una passa important en el camí de la normalització literaria gallega. El seu autor va ser Xoán Manuel Pintos, que amb Francisco Añón, Manuel Murguía i altres, pertany al grup anomenat dels Precursors, que anticipava el moviment que havia de rebre el nom de Rexurdimento i que no trigà gaire en produïr-se.
Xavier Sierra
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega, Literatura gallega
| Publicat per Xavier Sierra Valentí a 19:17 | 0 comentaris
El gallec al s.XVIII

Fray Martín Sarmiento
Al s.XVIII, comencen a sorgir veus de denúncia dels anomenats "il·lustrats", que demostren la seva inquietud pel subdesenvolupament de Galícia i ofereixen propostes renovadores de la vida econòmica, social i cultural. Es creen organismes com les Sociedades Económicas de Amigos do País i l'Academia de Agricultura do Reino de Galicia.
Entre aquest minoritari grup d'intel·lectuals, cal destacar la figura del Padre Martín Sarmiento, personatge polifacètic (naturalista, lingüista, bibliòfil...) que va defensar l'us del gallec a l'ensenyament, a l'Administració i a l'Esglèsia, és a dir la seva normalització com a llengua pròpia dels gallecs.
També cal destacar al Padre Feijóo, que va ser el primer en negar que el gallec fos un "dialecte", i el Padre Sobreira, continuador de la tasca lexicogràfica de Sarmiento. La seva obra va constituir la primera crida d'atenció sobre una problemática lingüística que eclosionarà en el moviment del "Rexurdimento" a la segona meitat del s. XIX i que suposarà un moviment de recuperació no només literari sinó també cultural i polític.
Xavier Sierra
El Padre Feijóo
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega
dimarts, 23 de febrer del 2010 | Publicat per Xavier Sierra Valentí a 14:48 | 0 comentaris
Els segles foscos
Els Reis Catòlics (Alcázar de Segovia)
Al final de l'Edat Mitjana (s. XIV-XV), la més gloriosa de les lletres gallegas, l'idioma entra a un període de decadència, que és coneguda com os séculos escuros (els segles foscos).
Aquesta decadència va produïr-se en bona part per motius polítics. Els nobles del Regne de Galícia van prendre part - al costat dels perdedors - en les lluites dinàstiques de la Corona de Castella. Els gallecs van ajudar primer a Pere I contra Enric II de Trastamara, i més tard (1475-1479) van recolzar a Joana la Beltraneja contra la futura reina Isabel I, cosa que la reina Catòlica no els va perdonar mai. La conseqüencia d'aquestes derrotes va ser que la noblesa autòctona gallega va ser desposseïda de les seves propietats i substituïda per una noblesa forània, fonamentalment castellana. El mateix va passar amb les jerarquies eclesiàstiques (bisbes i abats) que a partir d'ara seràn majoritàriament castellans (Una història, aquesta de les derrotes dinàstiques, que als catalans ens sona especialment... o no?)
Tot i que nobles i bisbes no representaven més de l'1% de la població, eren molt influents i es van mostrar des del principi molt intransigents amb la cultura i la llengua de Galícia.
Un altre factor (aquest sí, molt diferent de la història catalana) fou que la burgesia a Galícia era quasi inexistent. El poble, delmat per pestes, guerres i fams; decapitat dels seus nobles; amb una esglèsia sorda a la seva cultura (i que sovint s'oposava a les seves devocions, una mica tenyides de paganisme i de panteïsme) i sense una burgesia que els dirigís, va restar mut. El gallec es va convertir en una llengua rural.
Tot això va ser especialment atiat per una política progressivament centralista i intervencionista per part de Castella, que va aprofitar per desgalleguitzar cada cop més les classes altes de la societat, impedint que el gallec es consolidés com a llengua literària.
Mentrestant, el castellà es fixava com un idioma de cultura i vivia el seu segle d'or. També el portugués, en un Estat propi separat de Castella, va evolucionar i consolidar la seva variant de l'idioma, separant-se cada cop més de Galícia que havia quedat sota la Corona de Castella. El gallec, sense estat propi, sense noblesa ni burgesia, va ser incapaç de evolucionar. Des de llavors es va produïr un divorci entre les dues branques de la llengua galaico-portuguesa: mentre el gallec quedava reduït a un idioma rural, ple d'arcaïsmes, contaminat pel castellà i sense literatura, el portugués evolucionava, donava una floreixent literatura i (a través de les seves colònies) s'expandia a Brasil, Angola, Moçambic... convertint-se en la cinquena llengua mundial. A aquest fet curiós de l'evolució lingüística se'l coneix com l'isolacionisme gallec
Xavier Sierra
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega
| Publicat per Xavier Sierra Valentí a 11:34 | 0 comentaris
Origen i esplendor del gallec
Alfons X el Savi (Alcázar de Segovia)
El gallec és una llengüa romànica (com el castellà o el català) que probablement es va anar formant durant els segles VIII i IX (Doação à Igreja de Sozello, 870, encara escrit en una barreja de gallec i llatí). Malgrat que deriva bàsicament del llatí, s'hi poden trobar paraules dels pobladors prerromans com algunes paraules indoeuropees (amorodo, lastra, veiga ) o bé mots d'origen celta(berce, bugallo, croio) A l'Edat Mitjana el gallec i el portugués formaven una única llengua.
El document literari més antic que coneixem és la cantiga satírica Ora faz ost'o senhor de Navarra de Joam Soares de Paiva (finals del s.XII). A partir de començaments del s.XIII trobem altres documents no literaris en gallec, Noticia de Torto (1211) i el Testamento de Afonso III de Portugal (1214). El document més antic escrit a l'actual territori de Galícia, és Foro do bõ burgo de Castro Caldelas un privilegi atorgat per Afonso IX l'any 1228.

Il·lustració de les Cantigas de Santa Maria d'Alfons el Savi
El gallec, com l'occità va ser una llengua molt emprada pels trobadors i sovint considerada una llengua culta a les corts reials com a Santiago, Toledo, Coimbra, Lisboa (D'igual manera que al Comtat de Barcelona era considerat l'occità com llengua culta) Durant el s. XIII s'usa també com un idioma internacional i de diplomàcia i és usat també per trobadors de fora de Galícia (castellans, occitans, sicilians etc.). És el moment d'esplendor de la llengua gallega. Alfons X el Savi de Castella compon les seves Cantigas de Santa Maria en gallec. També es publiquen textos d'Història, llegendes del cicle artúric, relats referents a Sant Jaume, relats sobre la destrucció de Troia...
Xavier Sierra
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega, Literatura gallega
dilluns, 22 de febrer del 2010 | Publicat per Xavier Sierra Valentí a 22:46 | 0 comentaris
El gallec, avui

.png)
Distribució en percentatges de galaicoparlants. Les zones més clares, que indiquen un menor percentatge de població que usa habitualment el gallec, coincideix amb les principals ciutats (A Coruña, Vigo, Ferrol) i en menor grau Pontevedra, Ourense, Lugo, Santiago) La major concentració de galaicoparlants es dóna a les zones rurals.
La llengua pròpia de Galícia és el gallec, tot i que el castellà és potser més usat, especialment a les ciutats.
Actualment es considera que el gallec, com a tal es parla al territori de Galícia, a la comarca del Bierzo (província de León) a Las Portillas (província de Zamora) a alguns territoris occidentals d'Astúries, entre els rius Navia i Eo. També a la vall del Jálama (Cáceres) es parla A Fala, una varietat de gallec, que conserva nombroses paraules arcaiques medievals.
L'emigració ha fet que el gallec sigui una llengua també parlada en molts d'altres indrets. Potser el més important sigui Buenos Aires, a on hi ha una nombrosa colònia gallega (els gallecs l'anomenen la quinta provincia; i és conegut que el clar predomini de gallecs fa que a tota Argentina qualsevol espanyol és conegut com a gallego) Altres llocs a on és destacable la presència del gallec són Caracas (Venezuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciudad de México (México). Segons una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya, a Barcelona 61.400 persones consideren el gallec com la seva primera llengua.
A l'actualitat, el gallec malgrat ser idioma oficial des de 1978, encara malda per sortir de la diglòssia. La diglòssia (del grec διγλωσσία: bilingüisme) és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment per les classes altes, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada. La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant.
També podriem dir que el gallec, malgrat ser una llengua àmpliament implantada en una gran part del territori de Galícia és una llengua minoritzada, és a dir que tot i que molt parlada històricament, es troba en una situació d'anormalitat, resultat d'un procés de substitució lingüística.
Xavier Sierra
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega
dissabte, 20 de febrer del 2010 | Publicat per Xavier Sierra Valentí a 13:16 | 0 comentaris
El Gallec, segons l'Espinàs

“Com que és diumenge i les botigues estan tancades, m’entretinc mirant rètols i cartells. Com el que anuncia «Riobó 2001. Festa na honra á Virxe do Carme. Domingo 22 de Xullo. Misa ás 13:30. Sesión vermut e berbena a cargo do grupo musical OS BARRIGAS». Un nom que ja anticipa gresca. Al Centro Cultural Municipal, un cartell a favor de la llengua: «Entre Nós, en Galego».
M’adono que és una ambició modesta, encara que justificada segurament a les ciutats, on la castellanització ha afectat en molts casos el llenguatge familiar i social. Però aquí, en aquests pobles per on passo, sento que tothom parla pràcticament en gallec, pares amb fills, veïns amb veïns, botiguers i clients. La música del gallec m’acompanya sempre. Aquí, «entre nós, en galego» és pràcticament un fet. Amb els forasters és una altra cosa. Amb mi em parlen bastant sovint en gallec quan faig una pregunta en la seva llengua, o quan s’adonen que l’entenc. Però continua havent-hi la tendència a usar el castellà amb el desconegut, amb qui no forma part del nós. Una llengua que s’ha escampat per Portugal i pel Brasil, la llengua de les Cantigas en temps d’Alfons X, el Savi, s’ha volgut reduir a una curiositat local. Com el «polpo [sic] da feira». Amb la diferència que el pop és compartible amb els de fora i sembla que la llengua no. La desqualificació ha estat tan profunda que no sé si un dia es podrà superar l’«entre nós» i la proposta serà, sense restriccions, «Os galegos, en galego».”
Josep Maria Espinàs. A peu per Galícia. Barcelona: Edicions la Campana, febrer de 2002. (pp. 94-95)
Etiquetes de comentaris: Gallec, Língua galega
