El gallec, avui

Distribució en percentatges de galaicoparlants. Les zones més clares, que indiquen un menor percentatge de població que usa habitualment el gallec, coincideix amb les principals ciutats (A Coruña, Vigo, Ferrol) i en menor grau Pontevedra, Ourense, Lugo, Santiago) La major concentració de galaicoparlants es dóna a les zones rurals.
La llengua pròpia de Galícia és el gallec, tot i que el castellà és potser més usat, especialment a les ciutats.

Actualment es considera que el gallec, com a tal es parla al territori de Galícia, a la comarca del Bierzo (província de León) a Las Portillas (província de Zamora) a alguns territoris occidentals d'Astúries, entre els rius Navia i Eo. També a la vall del Jálama (Cáceres) es parla A Fala, una varietat de gallec, que conserva nombroses paraules arcaiques medievals.

L'emigració ha fet que el gallec sigui una llengua també parlada en molts d'altres indrets. Potser el més important sigui Buenos Aires, a on hi ha una nombrosa colònia gallega (els gallecs l'anomenen la quinta provincia; i és conegut que el clar predomini de gallecs fa que a tota Argentina qualsevol espanyol és conegut com a gallego) Altres llocs a on és destacable la presència del gallec són Caracas (Venezuela), Montevideo (Uruguay), La Habana (Cuba), Ciudad de México (México). Segons una enquesta realitzada per la Generalitat de Catalunya, a Barcelona 61.400 persones consideren el gallec com la seva primera llengua.

A l'actualitat, el gallec malgrat ser idioma oficial des de 1978, encara malda per sortir de la diglòssia. La diglòssia (del grec διγλωσσία: bilingüisme) és una situació que es dóna quan, en una societat donada, hi ha dues llengües relacionades de forma propera, una de prestigi alt, que s'utilitza generalment per les classes altes, i una de prestigi baix, que és normalment la llengua vernacla parlada. El llenguatge de prestigi alt tendeix a ser el més formalitzat, i les seves formes i vocabulari sovint interfereixen el vernacle, tanmateix sovint en una forma canviada. La situació sociolingüística és formalment de diglòssia quan la llengua dominada és majoritària en els estrats amb menys poder i prestigi de la societat, mentre que l'altra és pròpia de la classe o grup dominant.

També podriem dir que el gallec, malgrat ser una llengua àmpliament implantada en una gran part del territori de Galícia és una llengua minoritzada, és a dir que tot i que molt parlada històricament, es troba en una situació d'anormalitat, resultat d'un procés de substitució lingüística.

Xavier Sierra