"Cousas", de Castelao

Us deixo una mostra de l'obra literària de Castelao. El llibre "Cousas" aplegava petits contes, molt senzills i entenidors per la gent del poble, però que suscitaven algunes reflexions sobre la gent de Galícia. Aquest fa referència a la gran quantitat de gallecs que es poden trobar en tots els països del món, especialment entre la gent relacionada amb el mar.

Us poso primer la traducció que he fet jo mateix al català (per si teniu dificultats de comprensió). Més avall també hi trobareu la versió original en gallec. Espero que us agradi.

Xavier Sierra


UN CARRER A UN PORT LLUNYÀ (de “Cousas”)


Un carrer a un port llunyà del Nord. Les tavernes estan plenes de gom a gom de mariners i deixen anar per les seves portes el baf calent dels borratxos. Gent de tota mena, cantúrries de veus esquerdades, música de pianoles tronades, molta farum de greix...

Un mariner que parla francès s'ensopega amb un mariner que parla anglès. Tots dos es fan declaracions de gran amistat, cadascú en el seu idioma. I sense entendre's ni un borrall, caminen junts, agafats del bracet, recolzant-se l'un amb l'altre.

El mariner que parla francès i el mariner que parla anglès entren a una taverna on despatxa un home gras. Volen perdre el sentit junts per ser encara més amics. Qui sap si quan estiguin borratxos del tot podàn entendre's!

I quan el mariner que parla anglès ja no aguanta el seu cos, comença a cantar:

Lanchiña que vas en vela,
levas panos e refaixos
para a miña Manoela.

(Barqueta que vas a vela,
porta calces i refaixos
per la meva Manela)

El mariner que parla francès, obre els ulls com un esperitat, s'abraça al seu company i comença també a cantar:

Lanchiña que vas en vela,
levas panos e refaixos
para a miña Manoela.

i¡A-iu-jú-jú!! Els dos mariners eren gallecs.

El taverner, gras com ho són els holandesos de casta, mira com surten els dos mariners de la taverna i per la seva cara vermella rellisquen dues llàgrimes. I després va dir baixet en un rampell d'enyorança:

Lanchiña que vas en vela..

També el taverner era gallec.

(Versió catalana, Xavier Sierra)


UNHA RÚA NUN PORTO LONXANO ( de “Cousas”)


Unha rúa nun porto lonxano do norte. As tabernas están acuguladas de mariñeiros e botan polas súas portas o bafo quente dos borrachos. Xentes de tódalas castes do mundo, cantigas a gorxa rachada, música de pianolas chocas, moito fedor a sebo...

Un mariñeiro que fala francés tropeza cun mariñeiro que fala inglés. Os dous fanse promesas de gran amistade, cada un no seu falar. E sen entenderse, camiñan xuntos, collidos do brazo, servíndose mutuamente de puntales.

0 mariñeiro que fala francés e máilo mariñeiro que fala inglés entran minha taberna servida por un home gordo. Queren perde-lo sentido xuntos para seren máis amigos. ¡Quen sabe se despois de ben borrachos poderán entenderse!

E cando o mariñeiro que fala inglés xa non rexe co seu corpo, comenza a cantar:

Lanchiña que vas en vela,
levas panos e refaixos
para a miña Manoela.

0 mariñeiro que fala francés arregala os ollos, abrázase ó compañeiro e comenza tamén a cantar:

Lanchiña que vas en vela,
levas panos e refaixos
para a miña Manoela.

i¡A-iu-jú-jú!! Os dous mariñeiros eran galegos.

0 taberneiro, gordo coma una flamengo de caste, veu saí-los dous mariñeiros da taberna e pola súa faciana vermella escorregaron as bágoas. E dispois dixo para si nun laído saudoso:

Lanchiña que vas en vela...

Tamén o taberneiro era galego.