Llengua gallega 1900-1936

A finals del segle XIX hi ha una clara recuperació del gallec com a idioma literari; però en canvi hi ha una clara davallada en el seu ús com llengua oral, ja que l'ensenyament es realitza en castellà i hi ha una progressiva situació diglòssica. Aquesta situació afecta sobre tot a les classes altes i mitjanes del medi urbà.

A les primeries del s.XX comencen a aparèixer moviments socials entre la pagesia (com la Liga Agraria de Acción Gallega)que usen majoritàriament la llengua gallega.

El nacionalisme està unit a l'idioma com a senya d'identitat col·lectiva. Neixen així les “Irmandades da Fala”. que s'implanten a les principals ciutats gallegues. Per tal de difondre les seves idees van crear un diari en gallec: “A Nosa Terra”. Van sovintejar també seccions en gallec a la premsa en castellà.

Les “Irmandades da Fala” promouen l'edició de diccionaris i gramàtiques. Reivindiquen també l'autonomia política de Galícia i la presència del gallec a l'administració i a l'ensenyament.

Vocabulario castellano-gallego de las Irmandades da Fala (1933)


En aquest context apareix la revista “Nós”, creada per una colla d'intel·lectuals anomenat “Grupo Nós” als qui una mica més tard s'afegirà Castelao, figura de cabdal importància i a qui ja hem dedicat alguns comentaris. La revista “Nós” abandona les tendències folkloristes que predominaven fins llavors i publica articles de caire literari i científic, que comprenen arqueologia, etnografia, antropologia, sociologia... Comptava amb la col·laboració d'autors de diversa procedència i no només gallecs (portuguesos, irlandesos, catalans, francesos…), que van aportar diversos punts de vista.

La utilització del gallec en estudis científics es va potenciar amb la creació del “Seminario de Estudos Galegos” (1923), dedicat a investigar la realitat gallega en totes les seves manifestacions.

Durant la República es va aconseguir la aprovació del primer Estatut d'Autonomía de Galicia, en el que la lengua gallega adquiereix per primera vegada el reconeixement de “idioma oficial de Galicia”. que no va arribar a aplicar-se per l'immediat esclat de la Guerra Civil Española (1936). que va causar l'etapa més dura pel gallec, el català i el basc.