El gallec al s.XVIII

Fray Martín Sarmiento


Al s.XVIII, comencen a sorgir veus de denúncia dels anomenats "il·lustrats", que demostren la seva inquietud pel subdesenvolupament de Galícia i ofereixen propostes renovadores de la vida econòmica, social i cultural. Es creen organismes com les Sociedades Económicas de Amigos do País i l'Academia de Agricultura do Reino de Galicia.

Entre aquest minoritari grup d'intel·lectuals, cal destacar la figura del Padre Martín Sarmiento, personatge polifacètic (naturalista, lingüista, bibliòfil...) que va defensar l'us del gallec a l'ensenyament, a l'Administració i a l'Esglèsia, és a dir la seva normalització com a llengua pròpia dels gallecs.

També cal destacar al Padre Feijóo, que va ser el primer en negar que el gallec fos un "dialecte", i el Padre Sobreira, continuador de la tasca lexicogràfica de Sarmiento. La seva obra va constituir la primera crida d'atenció sobre una problemática lingüística que eclosionarà en el moviment del "Rexurdimento" a la segona meitat del s. XIX i que suposarà un moviment de recuperació no només literari sinó també cultural i polític.

Xavier Sierra

El Padre Feijóo