Rexurdimento

Rosalia de Castro



El Rexurdimento és l'etapa cultural de la història de Galícia que va tenir lloc a la segona meitat del s.XIX i que va produïr la revitalització de la llengua gallega com a vehícle d'expressió social i cultural després del període d'ostracisme conegut com a séculos escuros. Es tracta d'un fenomen simultani i similar a la Renaixença catalana.

La publicació del primer llibre de Rosalía de Castro, Cantares Gallegos (1863) es considera com el punt de partida del Rexurdimento, malgrat que no hi ha gaire publicacions més en gallec fins dotze anys després.

A partir de 1875 la producció d'escrits en gallec augmenta. Hi ha un interés creixent per les publicacions periòdiques, entre les que O Tío Marcos da Portela (1876-1889) n'és la més representativa.

Eduardo Pondal

Comencen alguns projectes culturals com la Biblioteca Gallega, que des de 1885 publicaria 52 obres, entre les que es troben llibres essencials com Aires da miña terra, de Manuel Curros Enríquez, i Queixumes dos Pinos, d'Eduardo Pondal.

També es fomenten els concursos literaris. En 1886 es va convocar el primer certamen en el que totes les composicions presentades havien d'estar en gallec. La importància de la poesía s'observa també en l'aparició de diverses antologies poètiques.

La culminació de tota aquesta trajectòria va ser l'any 1880, amb la publicació de tres obres importants de la literatura gallega: Follas Novas, de Rosalía de Castro; Aires da miña terra, de Curros Enríquez; y Espiñas, follas e frores. Ramiño primeiro, de Valentín Lamas Carvajal. Amb una certa projecció política el 1886 es publica Los precursores, de Manuel Murguía, marit de Rosalía de Castro.

Manuel Curros Enríquez



Durant aquests anys, apareixen també moltes gramàtiques, diccionaris i estudis de crítica literària i d'història (Historia de Galicia, de Murguía), i es comença a recuperar l'esplendorosa tradició de poesía trovadoresca medieval gallega, les Cantigas.

La novel·la vé representada per Marcial Valladares Núñez (Maxina ou a filla espúrea , 1880); el canonge Antonio López Ferreiro (A tecedeira de Bonabal) i Francisco Álvarez de Novoa.

En canvi, el teatre fou escassament representat.

Xavier Sierra