La cultura castrexa

Què era la cultura castrexa? Es coneix com a cultura castrexa un conjunt de manifestacions culturals del noroest de la Península Ibèrica que es van estendre des de finals de l'Edat del Bronze (s.IX-VIII aC) fins el s.I dC. Com a característica més destacada cal senyalar els poblats amurallats coneguts com castros (del llatí castrum, campament), dels que pren el nom (alguns d'aquests poblats, a la zona de Portugal són anomenats també citânias com, per exemple, Briteiros). Els límits d'aquesta cultura són els rius Navia per l'est i Duero pel sud.

Vista del castro de Baroña (Barbanza). (Foto: X.Sierra)

La cultura castrexa es va desenvolupar durant l'Edat del Ferro sobre un fort substrat indígena de l'etapa final de l'Edat del Bronze, a la que se li van afegir influencies culturals centroeuropees, atlàntiques i mediterrànies; les primeres seríen considerades tradicionalment celtes i d'aquí l'identificació popular i mítica que va donar lloc al celtisme. Hi podem distingir diverses etapes: 1. Període de formació. (s.IX-V aC). Els castros es van anar estenent de sud a nord i des de la costa cap a l'interior. En aquesta fase inicial es generalitzen els poblats fortificats com el de Torroso.

Reconstrucció de cases castrexas. Citânia de Briteiros (Foto: X.Sierra)

2. Castrexo Clàssic (s.IV-II aC) Segons alguns acabaria després de la incursió de Décim Juni Brutus el Galaic en el s.II aC. La cultura es desenvolupa i arriba a la seva plenitud, i apareixen nous models de ocupació del territori, relacionats amb l'agricultura. 3. Castrexo Tardà o fase castrexo-romana (s.II aC - I dC) Arriba fins a les reformes flàvies (segona meitat del s.I dC) Es produeix una concentració de la població en grans nuclis d'asentaments i una jerarquització dels castros especialment al sud de Galícia. La conquesta romana (Guerres Càntabres) no suposa en cap cas ni la fi dels castros ni canvis especialment significatius en el desenvolupament de la cultura castrexa.

Trisquel. Castro de Santa Trega. A Guarda. (Foto: X.Sierra)

4. Cultura Galaico-romana. (s.I-IV dC) Les reformes flàvies produeixen un progressiu abandó dels castros per anar a viure en villae. Alguns castros però, persisteixen (com els de Fazouro o Viladonga) si bé fortament romanitzats. La cultura castrexa s'influència per la cultura romana donant lloc a una cultura híbrida.

Els poblats (castra)

Castro de Santa Trega (A Guarda). A l'esquerre, restes de casa castrexa. A la dreta, casa reconstruïda (Foto: X.Sierra)

El típic poblat d'aquesta cultura, el castrum, solia situar-se a mitja altura, a prop de la costa o de les valls fluvials, que podien així controlar. Estaven rodejades per fortificacions com muralles i fossars. De vegades pot veure's una zona circumdant, també protegida per muralles, anomenada antecastrum, que era una zona de pastura de ramats o de conreus.

Esquema de l'interior d'una casa a un castro. Fetes de pedra i de planta rodona, tenien un pal central que sostenia el sostre de matèria vegetal. A dins, una llar per cuinar i un banc de pedra, juntament amb un escàs mobiliari. A fora podia haver una eixida, limitada per un petit tancat

A l'interior les cases es distribueixen sense massa organització, adaptant-se a les condicions del terreny. Tot i així no és rar trobar carrers empedrats (com a Briteiros) i conduccions d'aigua que arriben a l'interior de les cases.

Carrers empedrats i dintells de les cases decorats a Briteiros. (Fotos: X.Sierra)

Generalment, les cases són de planta circular, tot i que es coneixen algunes de planta quadrada (amb els ànguls arrodonits) . A l'interior es poden trobar llars de foc (lareiras) i a fora, un banc corregut on probablement es seia la família per dinar. El sostre era cònic, de material vegetal, sostingut per una columna de fusta central. Algunes cases, especialment les dels caps o càrrecs jeràrquics, tenien el dintell decorat per entrellaçats. A la part baixa del poble, podia haver un edifici de banys, que recollia les aigües de més amunt. Solia constar de dues càmeres. La primera era un vestuari i zona de bany fred. La segona, la més important era la zona de banys de vapor. El vapor s'obtenia amb una fornícula que estava generalment al fons, formant com un petit absis de la segona càmara, a la que s'accedia per una obertura petita feta en una gran llosa monolítica. Aquesta llosa, de grans dimensions i d'una sola peça podia estar profusament decorada amb símbols de tota mena: triskels, cordons, entrellaçats i d'altres formes geomètriques. Per això se les coneix com "pedras formosas". És probable que els banys de vapor obeïssin més a una qüestió ritual de purificació que la merament higiènica.

Bany ritual de Briteiros. Es pot veure l'antesala i al fons, la pedra fermosa. (Foto: X.Sierra)

Pedra Fermosa, d'un altre dels banys de la citânia de Briteiros. Observi's la rica decoració. Per la porta de la part inferior s'entrava (probablement estirats a terra i ajudant-se amb les mans) al recinte de banys de vapor. Museu de Briteiros (Foto: Mercedes Cerdeira)

Xavier Sierra