Esglèsia de San Fructuoso de Montelios, que va ser construída en vida del propi sant. Segona meitat del s.VII.Braga (Portugal)
D'aquesta manera era com durant el període visigot es designava la procedència dels assistents als Concilis que van tenir lloc al Regne. El Regne dels visigots contemplava doncs, la reunió de les que avui dirien tres nacionalitats: els bisbes de Gallaecia (l'antic Regne dels Sueus) d'Hispània (la part central de la península) i de la Gàl·lia (que comprenia els territoris de l'antiga província Narbonense (la Septimània) i de Catalunya ( El concili de Toledo de 589, per exemple, va reunir Episcoporum totius Hispaniae, Galliae i Gallaetiae "tots els bisbes d'Espanya, Galia i Galícia").
Amb aquesta estructura no només es reconeixia les peculiaritats de cada territori, procurant una adaptació pacífica, sinò que a més, es procurava un control més eficaç. Els fills dels reis sovint eren els virreis d'alguns territoris, arribant després al tron. A Galícia cal destacar Recesvint i Witiza.
Sant Fructuoso de Braga. Esglèsia de San Fructuoso. Santiago de Compostel·la
L'impuls al monacat que havia començat amb S. Martiño de Dumio, va trobar un gran embranzida amb S. Fructuoso de Braga (mort al 665), que va redactar una de les seves primeres regles, de gran ascetisme, que va propagar-se amb facilitat per tota la Gallaecia (territori actual de Galícia, Astúries, Nord de Portugal i León).
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada