Santiago versus Priscil·lià

Urna de plata de la cripta de Compostel·la. Obra de José Losada , Eduardo Rey i Ricardo Martínez (1886)

Des de fa temps s'ha plantejat la pregunta de que conté el sarcòfag de Compostel·la. les restes de l'Apòstol o les de Priscil·lià?

No crec que ningú estigui en condicions de contestar realment això, però abans de tot cal sentar una premisa prèvia. Aquesta pregunta és una qüestió clarament positivista, d'un sistema de pensament que només busca comprovar aspectes concrets i materials. Per la fe (qualsevol fe), aquesta pregunta no té cap sentit. El creient no necessita proves, ni seguretats materials. La fe està per sobre de tot això. Es creu en una presència, independentment de que hi sigui o no present un determinat cadàver. Aquest és el sentit dels cenotafis (sepultures mítiques, sense cap contingut concret, que són venerades per que commemoren tal o qual personalitat. Els faraons del Regne Antic d'Egipte, per sistema, s'enterraven a Saqqara i a Abydos al mateix temps. A ningú se li escapa que les despulles mortals no podien estar a totes dues tombes. Com a màxim a una o a una altra. I malgrat tot eren venerades amb idèntica devoció a totes dues. El mateix passa amb les tombes apostòliques. La tomba de Sant Pere, al Vaticà (descoberta el 1952 és poc més que un fragment a on es pot llegir, en grec: Petros eni (Aquí està Pere) I per qui creu, així és. La tomba de Sant Pau descoberta fa dos anys a S. Paolo fuori le mura no ha obtingut el permís papal per ser oberta. No sigui cas que no hi hagi res... Però això no minva la seva importància pels creients.

Inscripció de la tomba de Sant Pere, a les catacumbes vaticanes: PETROS ENI (Pere està aquí)

La llegenda de Santiago no és - si la mirem des del punt de vista positivista - gaire versemblant. Per una banda, no hi han proves fefaents de que Sant Jaume vingués a Hispània a predicar (com tampoc es pot demostrar que Sant Pau vingués a Tarragona) En canvi, sabem que Santiago va ser decapitat a Jerusalem en temps d'Herodes Antipas (sobre l'any 42-44 dC) essent el primer apòstol que va ser martiritzat.

Martiri de Sant Jaume. Capella de Santiago. Catedral de Segòvia (Foto: X.Sierra)

El viatge des de Jaffa (d'on la tradició fa sortir la barca que transportava el cos del màrtir) fins a Iria Flàvia és considerable. Alguns autors decimonònics fins i tot discutien si havia trigat una setmana (??!!) o més. Les aventures de la translació del cos amb una carreta de bous i del paper de la misteriosa reina Lupa encara afegeixen més de epopeia mítica que de realitat a la narració. A més aquesta història va ser construïda a posteriori, és a dir, un cop que es va descobrir la estranya tomba a Compostel·la.

Tota la mística que es va desencadenar després, la de les peregrinacions al Finis terrae, guiats per un camí de lluminàries celestials, la via Làctia, fan pensar més en un culte preexistent d'origen probablement pre-romà. El culte que practicaven els castrexos i més tard els propis romans (Ara solis) adorant a un sol que cada vespre era engolit per un mar sense fi suggereix rituals ancestrals i màgics.

De totes maneres de qui més s'ha parlat és de Priscil·lià, autèntic protomàrtir de l'heterodòxia. Com Santiago, va predicar la seva doctrina, defentsant-la davant dels seus detractors en diversos Concilis. Com Santiago, va ser detingut, jutjat i decapitat pel poder civil. Com Santiago, per fi, els seus deixebles van recollir les seves despulles i les van portar a la Gallaecia a un indret secret. El viatge del cos de Priscil·lià des de Trèveris a la Gallaecia (pel que després seria el camí de Santiago) és més factible, tot i que els defensors d'aquesta teoria no poden desfer-se d'un cert tuf anticlerical i provocador. La tomba galaica de Priscil·lià no es coneix amb certesa, i hi han diverses hipòtesis al respecte (alguns com el bisbe Guerra Campos intenten localitzar-la a Os Màrtores, a prop de Lugo, potser per allunyar l'afirmació de que està a la Catedral de Compostel·la)

El paral·lelisme entre ambdues històries (separades per tres segles i mig) és realment curiós.

El culte de Priscil·lià va tenir un gran seguiment a la Gallaecia. Darrera la Catedral (a on hi ha la Porta Santa) hi ha la Plaça de la Quintana, que es divideix en Quintana dos vivos e Quintana dos mortos. El nom de Quintana dos mortos suggereix l'existència d'un gran cementiri (com per altre banda és habitual a les esglèsies gallegues) Algú ha suggerir que allà hi podrien estar enterrats un gran número de seguidors d'una determinada creència. Priscil·lianistes? Per cert que hi ha qui pensa que l'etimologia de Compostel·la podria derivar de Compositum tellus (terra de cementiri)

El gran seguiment que va tenir Priscil·lià a Galícia i el fet de que perdurés durant segles, sincretitzant-se amb rituals preexistents i identificant-se amb la mateixa ànima gallega fan versemblable la hipòtesi de que la tomba de Compostel·la podria correspondre més al bisbe que a l'apòstol.

Però per damunt de tot l'autenticitat de la tomba està en entredit, ja que les restes allà contingudes van desaparèixer durant molts anys. En efecte, el arquebisbe Juan de Sanclemente, el 1589, tement els atacs del pirata anglès Drake va decidir amagar el cos (o els cossos, ja que són tres) de la Tomba. En 1602, va morir l'Arquebisbe sense revelar el secret de la tomba, i es va ignorar a on estaven els cossos fins que en 1879 el Cardenal Payà i el canonge i historiador Antonio López Ferreiro van retrobar la urna a sota de l'altar major, cosa que va ser proclamada pel papa Lleó XIII en 1884.

Xavier Sierra

BIBLIOGRAFIA

Chao, R. Prisciliano de Compostela. Seix Barral. Barcelona, 1999.

Olivares Guillem. Prisciliano a través del tiempo. Historia de los estudios sobre priscilianismo. Fundación Pedro Barrié de la Maza, 2004.

Fernández Conde. Prisciliano y el priscilianismo. Historiografía y realidad. Ed. Trea. Gijón, 2007