dijous, 18 de febrer de 2010 | |

EL PULPO O "POLBO A FEIRA"

El polbo a feira, una delícia de la gastronomia gallega, ha aconseguit justa fama dins i fora del país (Foto: Mercedes Cerdeira).



De tots els plats gallecs, un dels més característics és el pop (en gallec, polbo) Però tot i que el "polbo a feira" es pot trobar gairebé per tot arreu, res més difícil que trobar-lo ben fet si no és a Galícia o almenys fet per mans gallegues.

El pop era un plat que es consumia a l'interior, i curat i sec, arribava en carros a la Galicia interior, procedent de la costa (Arousa, Murgardos, Bueu...) Es solia menjar a les fires (d'aquí el seu nom de "a feira"), i es preparava cuit en grans perols d'aram. Quan es demanava un plat es pescava de l'olla un pop i es trossejava amb tisora, i era el que es menjava a les fires, cuit i amanit amb abundant oli cru, sal gruixuda i un polsim de pebre vermell. Es menjava en plats de fusta, característics, que solien portar la marca o les inicials del pulpeiro, per no barrejar-los, ja que a les fires solia haver-ne més d'un.























A l'esquerra, gran perol de pop bullint a una fira. En aquest cas "A rapa das bestas" de Sabucedo. A l'altre foto, cartell anunciant una pulpeira, a un carrer de Vigo, un matí de diumenge (Fotos: X.Sierra)






Veure una taula llarga, de fusta, amb tot de gent al seu voltant a les fires gallegues de tardor és una imatge indescriptible i característica. Els labregos, impertérrits, mengen el seu pop amb delectació malgrat el plugim que de vegades impregna l'ambient. Les fulles tardorals cauen sobre la taula (i de vegades a sobre dels plats) però res de tot això sembla afectar-los gaire...

Avui, el millor pop segueix essent el pop d'interior, especialment de les pulpeires de O Carballiño o d'Ourense. De vegades, els diumenges es poden veure algunes pulpeiras al carrer, a prop de certs bars. Si en trobeu una, no ho dubteu ni un minut: precipiteu-vos sense cap dubte a demanar-li un plat... i ja m'ho direu!

Xavier Sierra
El pop, després de pescat de l'olla amb un ganxo, es posa sobre un plat de fusta i es trosseja a tisora. Després serà ruixat amb oli d'oliva, sal gruixuda i pebre vermell. Es sol menjar servit en plats de fusta i punxant-lo amb escuradents

2 comentaris:

Pere Urbano ha dit...

Avui per obrir boca he tastat el polbo amb una ampolla de vi turbi; espero poder fer la comparació in situ

Xavier Sierra ha dit...

Vist a una pissarra d'un bar de tapes del Passeig de Gràcia de Barcelona:

Octopus "a feira" style

Aiii... l'internacionalització... !