dijous, 25 de febrer de 2010 | |

Precursors del Rexurdimento

A Gaita Galega, de Xoán Manuel Pintos (1853)



A la primera meitat del segle XIX Galícia fou l'escenari d'una sèrie d'aconteixements que dibuixaren una nova situació político-cultural que va preparar el camí per a l'anomenat Rexurdimento.

Alguns fets van contribuir a despertar la consciència nacional de molts gallecs. Durant la invasió napoleònica, es van difondre alguns textos d'agitació popular escrits en gallec. La consciència d'una Galícia diferenciada de la resta d'Espanya va anar augmentant progresivament, i alguns escriptors i polítics van començar a valorar allò que veien com a propi en oposició a allò que venia de fora.

El 1856 va tenir lloc el banquet de Conxo, en el que varen confraternitzar estudiants i treballadors, i en el que el galleguisme va començar a prendre un cert caire revolucionari. Es reivindicava el dret de Galícia a administrar els seus propis recursos, participant homes que tenien un gran protagonisme en el moviment regionalista gallec, com Aurelio Aguirre o el mateix Eduardo Pondal, que van ser detinguts, jutjats i amenaçats amb ser deportats a les illes Marianes.

Amb la publicació el 1853 del primer llibre escrit en llengua gallega en el segle XIX, A gaita galega, es va donar una passa important en el camí de la normalització literaria gallega. El seu autor va ser Xoán Manuel Pintos, que amb Francisco Añón, Manuel Murguía i altres, pertany al grup anomenat dels Precursors, que anticipava el moviment que havia de rebre el nom de Rexurdimento i que no trigà gaire en produïr-se.

Xavier Sierra