dissabte, 27 de febrer de 2010 | |

Priscil·lianisme, les idees

Crismó s.IV d.C. British Museum, Londres (Foto: X. Sierra)


Els diversos corrents historiogràfics no s'han posat d'acord sobre el priscil·lianisme. La seva presunta heterodòxia ha estat evident per alguns, mentre que d'altres l'han exculpat. Intentaré però resumir els principals trets de l'ideari priscil·lianista:

1. Austeritat. És la idea central i dominant. Es tracta bàsicament d'un corrent ascètic i rigorista. Instava a l'Esglèsia a defugir l'opulència i les riqueses per unir-se a la causa dels pobres.
Alguns fets exemplifiquen l'ascetisme:
- Abstinència de l'alcohol (fins el punt que el pa i el vi de l'eucarístia és substituït per llet i raïms)
- Dejunis freqüents (una de les acusacions dels seus detractors és que els priscil·lianistes dejunaven el dia de Nadal)
- Caminar amb els peus descalços, en contacte amb la terra, cosa que també s'ha interpretat com una afirmació del seu panteïsme
- Portar els cabells llargs (els ortodoxos acusaven als clergues gallecs de portar els cabells llargs i no portar tonsura o portar-la molt petita

2. Clergues no cèlibes. Si bé el priscil·lianisme recomanava la castedat com una forma més d'austeritat, mai va prohibir el matrimoni dels clergues. Potser la tolerància que existeix a Galícia sobre el concubinat manifest de molts capellans de poble pot derivar-se d'aquest fet. El cas és que es considera totalment normal que els clergues tinguin dona i fills i ningú no s'escandalitza.

3. Accés de les dones al clergat. El priscil·lianisme considera l'home i la dona en règim de total igualtat. Per tant les dones poden oficiar ila litúrgia i ocupar càrrecs eclesiàstics sense cap restricció. De fet, de la primera dona de la que conservem textos religiosos escrits en llatí va ser precisament una monja priscil·lianista gallega, Egèria (s. IV) que va escriure el seu peregrinatge a Terra Santa.

4. Rebuig de l'esclavitud. Un dels aspectes socials més rellevants. Recordem que l'esclavitud va ser ben vista per l'esglèsia oficial fins temps relativament recents.

5. Litúrgia El priscil·lianisme va incorporar elements pagans (cèltics) a la seva litúrgia. Es celebraven per exemple, cerimònies litúrgiques nocturnes als boscos, on es ballava com a part de la celebració. L'eucaristia es distrubuïa, però no calia consumir-la immediatament sinò que es podia portar a casa.

6. Llibres sagrats. El priscil·lianisme no es limitava als quatre evangelis canònics sinò que (com els coptes) acceptava els evangelis apòcrifs i altres llibres sagrats, com el Llibre d'Henoc que interpretaven de forma al·legòrica.

7. Presumptes errors cristològics. No hi ha constància certa d'algunes acusacions que els seus adversaris retreien a Priscil·lià:
- Negar el dogma de la Trinitat, defensant una concepció unitària.
- Maniqueïsme. Es diu que afirmava que els àngels i les ànimes hmanes eren en essència, fetes de substància divina, mentre que el cos era de natura demoníaca, com afirmaven els maniqueus.
- Negar l'encarnació del Verb, atribuïnt a Jesús un cos només aparent.
- Cabalisme i astrologia Les acusacions en aquest sentit semblen sobre tot encaminades a poder-lo jutjar per maleficium (bruixeria).

Xavier Sierra