dissabte, 27 de febrer de 2010 | |

Després de Priscil·lià

Crismó procedent d'Hispània. s.V. British Museum. Londres (Foto: X. Sierra)


La condena i execució de Priscil·lià i els seus seguidors van tenir un gran impacte a la seva època. Era la primera vegada que un heretge era torturat i executat pel poder civil (hi havien hagut altres heretgies però tot acabava amb l'excomunió, considerant-los fora de l'Esglèsia, però res més) Fins i tot el poderós Sant Ambrós, bisbe de Milá va condenar l'execució, tot que discrepava de les tesis priscil·lianistes, i va comparar el judici amb el trasllat de l'acusació de Jesús a Pilat per part dels sacerdots.

El panegirista Pacat Deprani va dir que a les dones se les havia condemnat per excessiva pietat; als bisbes delators els qualifica de bandits i calumniadors i afirma que es va arruinar als acusats desposseïnt-los del seu patrimoni.

Lluny d'acabar amb el priscil·lianisme, aquests fets van consolidar-lo fins el punt que el bisbe Itaci va acabar excomunicat i va haver de renunciar a la mitra igual que d'altres antipriscil·lianistes com per exemple Ruf. L'any 400 el I Concili de Toledo va redactar una professió de fe contra el priscil·lianisme. El bisbe Sinfosi va dir:

Condemno, juntament amb el seu autor, tots els llibres herètics i en especial la doctrina de Priscil·lià, segons acaba de ser exposta, i a on s'afirma que va escriure que el Fill de Déu no pot néixer

Per tal d'evitar noves persecucions els priscil·lianistes van constituir una societat secreta i van continuar exercint el poder aconseguint nomenar alguns bisbes. Aquesta situació va crear un cisma que va sumir a l'Esglèsia en una gran confusió, obligant a intervenir al papa Inocenci I, que va sancionar la Regula fidei contra omnes hereses, maxime contra Priscillianistas l'any 404.

Alguns autors pensen que després de l'execució de Priscil·lià, els seus seguidors van portar el seu cos fins la Gallaecia i que allà el van enterrar, sorgint un culte local que quatre segles més tard es transformaria en el Camí de Santiago, tot i que aquest punt és especialment controvertit i que no hi ha cap prova concluent.

El que sí és cert és que la petja del priscil·lianisme va ser d'especial importància a la Gallaecia sueva i visigoda (a on tenia molts seguidors) i que probablement va contribuïr a modelar la especial religiositat del poble gallec.

Xavier Sierra