Himne gallec

L'Escut de Galícia

Himne gallec. Els pins (Versió catalana de X. Sierra)

¿Qué li diuen els (pins) remorosos
de la verdíssima costa
al raig transparent
de la plàcida lluna?

¿Qué li diuen les altes copes
amb les seves fosques sentors
i la seva ben acompasada
i monòtona queixa?

Cenyit pel teu verdor
i pels benignes astres
país dels verds castros
i terra valerosa,
no deixis caure en oblit
les injúries que t'han fet;
desperta ja del teu son
oh, llar de Breogán.

Els que son bons i generosos
entenen la nostra veu
i atents escolten el seu greu so,
i només els ignorants,
ferèstecs i durs,
imbècils i foscos
no ens entenen pas, no.

Ja ha arribat el temps
en els que aquells antics bards
donaràn un destí
a les vostres il·lusions
ja que sigui on sigui,
la nostra veu gegantina pregona,
la redenció de la bona
nació de Breogán.

La bandera gallega

Letra do hino galego (Os Pinos, de Eduardo Pondal)

¿Qué din os rumorosos
na costa verdecente
ao raio transparente
do prácido luar?

¿Qué din as altas copas
de escuro arume arpado
co seu ben compasado
monótono fungar?

Do teu verdor cinguido
e de benignos astros
confín dos verdes castros
e valeroso chan,
non des a esquecemento
da inxuria o rudo encono;
desperta do teu sono
fogar de Breogán.
Os bos e xenerosos
a nosa voz entenden
e con arroubo atenden
o noso ronco son,
máis sóo os iñorantes
e féridos e duros,
imbéciles e escuros
non nos entenden, non.

Os tempos son chegados
dos bardos das edades
que as vosas vaguedades
cumprido fin terán;
pois, donde quer, xigante
a nosa voz pregoa
a redenzón da boa
nazón de Breogán.