La lírica galaicoportuguesa

Santiago es va convertir, en temps de Xelmírez, en una espècie de capital religiosa de l'Europa Occidental, formant amb Roma i Jerusalem la tríada de les ciutats santes de la Cristiandat. Les peregrinacions l'havien convertit en una urbs animada i cosmopolita, amb un floreixent comerç. Una cruïlla de camins a on es trobaven mercaders hispans, francesos, mossàrabs, jueus, provençals, flamencs genovesos i llombards, així com alguns orientals com armenis i sirians.

Miniatura del Codex Calixtinus (Còpia del s.XIV) Biblioteca de la Universitat de Salamanca.

El culte jacobeu va produïr un important floriment cultural. En primer lloc la literatura que va generar el propi culte de Santiago, entre les que cal destacar el Codex Calixtinus, recull de llibres compilats pel papa Calixt II: litúrgia, miracles de Sant Jaume, l'història de la Translació del cos de l'Apòstol, una guía de peregrins i la crònica de l'arquebisbe de Reims Turpin. Aquesta darrera és un relat fabulós sobre la conquesta de Hispània per Carlemany, guiat per l'apòstol Santiago. D'aquí va treure molts temes la literatura èpica francesa (com la batalla de Roncesvalles, per ex.) i és un dels punts de partida del cicle carolingi.



La literatura es va desenvolupar molt amb els trobadors, que va ser la primera manifestació lírica culta en llengua vulgar de l'àmbit romànic.

La primera època dels trobadors és la de la lírica galaicoportuguesa (fins a 1350) Les cantigues són poesies cantades, la lletra de les quals i música venia composta per trobadors, entre els que destaca Pai Soares de Tabeirós. Les composicions dels trobadors galaicoportuguesos estaven probablement inspirades, en la mètrica i en la música, pels cants litúrgics i en els dels pelegrins. Destacarem com a genuïnament gallegues les cantigas de amigo i les de escarnio e mal dizer. A la influència dels trobadors provençals (que van formar part de la cort de Raimundo de Borgonya) es deuen les cantigas de amor. A finals del s.XII apareix la crítica social, amb escepticisme i tocs d'humor amb l'obra d'Ayras Nunes. El rei Alfonso X va escriure les Cantigas de Santa Maria.

En aquest temps els trobadors galaicoportuguesos fan que la llengua gallega arribi al seu esplendor, i que es convertís en la llengua lírica de tota la Península Ibèrica (excepte Catalunya, on predominava la influència provençal)

La època post-trobadoresca, més tardana (a partir de 1350 fins al s.XV) es va caracteritzar per la decadència de la escola lírica galaico-portuguesa i la seva substitució per la escola lírica galaico-castellana, que no va arribar al nivell de la primera, ni a nivell lingüístic ni artístic.