dissabte, 20 de febrer del 2010 | |

El romànic a Galicia

Característiques del Romànic a Galicia
L’historia i evolució del romànic gallec passa per una sèrie de fases i vicissituds massa complexes per detallar-les aquí.
Atenent als conceptes mes generals, podem establir quatre fases a l’historia d’aquest estil a terres galegues.

Fusió de l’art asturià i el romànic
A algunes construccions galegues, como passa també a Astúries, el tradicional estil preromànic asturià es fon amb les primeres manifestacions del romànic ple. Així trobem edificis amb planimetries preromàniques amb algunes mostres de decoració i escultura romàniques.

Primer romànic
De forma aïllada, també es construeixen a Galicia alguns temples amb característiques semblants del romànic llombard o primer romànic. San Martiño de Mondoñedo es un bon exemple d’això.

Romànic compostel·là
La construcció de la catedral de Compostela, va suposar un referent indiscutible per tot el romànic gallec.
No ens ha de resultar estrany que alguns edificis (Aguasantas, Mezquita...) imitessin el sistema de doble pis o tribuna però sense assolir aquesta estructura (falso trifori)A partir del treball del Mestre Mateo al Pòrtic de la Gloria s’estén per Galicia una manera de decorar amb abundant escultura monumental a les portades, amb bellíssims exemples com San Esteban de Ribas de Miño

Monestirs cistercencs
A la segona meitat del segle XII i principis del XIII, a les valls gallegues es van erigir nombrosos cenobis de l’Ordre del Císter. Com a la resta de la geografia espanyola, mostren una sèrie de característiques peculiars i comuns: monumentalitat acusada, equilibri de línees, gran espaiositat, falta de escultura decorativa.

Guía del Romànic a la Ribeira Sacra i el nord d’Ourense
La Ribeira Sacra es una zona concreta de l’interior de Galicia a cavall de les províncies d’Ourense i Lugo. Es correspon principalment amb el tram final del Riu Sil just abans de ajuntar-se amb el Miño. Dades les seves similars característiques històriques i monumentals la denominació de Ribeira Sacra s’ha estès al tram proper al Riu Miño.Si tot l’interior de Galicia presenta una impressionant densitat d’arquitectura romànica, La Ribeira Sacra presenta l’al·licient afegit de tenir una col·lecció important de monestirs medievals.
Aquests cenobis son els hereus dels assentaments eremítics alt-medievals que des del segle VI es van anar construint a la zona.
Ja en un document del 1124 es cita la "ryboira sacrata" assignant-la a la Ribera del Sil, per la concentració d’esglésies, monestirs i coves d’anacoretes que existien en el lloc.A La Ribeira Sacra hi han 18 monestirs d’origen medieval. Molts d’ells conserven gran part o elements dispersos del seu passat romànic. D’ells, alguns dels mes importants son:
San Pedro de Bembibre, Taboada dos Freires, San Paio de Diomondi, Santo Estevo de Ribas de Miño, Santa María de Pesqueiras, Montederramo, San Pedro de Rocas, Ferreira de Pantón, San Paio de Abeleda, Santa Cristina de Ribas de Sil y Santo Estevo de Ribas de Sil.

Monasterio de Ferreira de Pantón
El Monestir de Santa María de Ferreira de Pantón, una de les joies romàniques de la Ribeira Sacra, va ser un monestir de tipus familiar passant a ser femení al 1175 quan adopten els usos del Císter.
L’església, per la seva ampla decoració, on destaquen els animals sols i en companyia bel·licosa amb l’home, denota que la construcció deuria ser anterior al seu ingrés a l’ordre cistercenc que difícilment hauria permès aquests "excessos decoratius"
La gràcil capçalera de l’església de l’antic Monestir de Ferreira de Pantón mostra grans finestres amb arquivoltes que il·luminen la nau i entre elles columnes que arriben a l’aler , partint d’un alt revenc.

Annexo el primer dels quatre videos que aniré penjant.

1 comentaris:

Mercè Ramírez ha dit...

La influència en el romànic de les rutes de peregrinació

L’aparició d’un nou llenguatge plàstic en diversos territoris amb analogies estilístiques i a vegades fins a solucions quasi idèntiques ens porta a creure que certa mobilitat dels artistes i picapedrers va contribuir a la circulació de temes i d’interpretacions estilístiques, tot i que sense oblidar, més en general, que la circulació cultural es veia afavorida per les grans rutes de peregrinació que solcaven Europa fins a Roma i Jerusalem.

Les etapes franceses de peregrinació procedents del nord de França, del Mont Saint-Michel i de Saint-Denis, les de Vézelay i Autun, Le Puy, Moissac i Conques, des de Saint-Gilles-du-Gard per Toulouse, s’unificaven a Santiago de Compostela, i des de Santiago el “camí francès” arribava a Navarra, creuant Galícia, Astúries, Lleó i Castella, enllaçava a través dels passos de muntanya del Monginevro i el Gran Sant Bernat amb la “via francigena” o “romera” i descendia a través de Novara i Piacenza fins a Mòdena i des d’allí a Lucca.