dimecres, 3 de març de 2010 | |

Els bretons a Galícia

Esglèsia de San Martiño de Mondoñedo. La seu episcopal de Mondoñedo va ser creada pels britons i pel seu bisbe Maeloc. És un dels pocs exemples de romànic llombard a Galícia.


En els s.IV-VI, milers de celtes de la província romana de Britannia pressionats pels anglo-saxons van abandonar la seva illa. La majoría d'ells es van instal·lar a la Península d'Armòrica, creant el floreixent Regne de Bretanya (actual Bretanya francesa), mentre que un grup més reduït es va dirigir a la Gallaecia, i van anar poblant pacíficament la costa des de Ferrol fins el riu Eo. Amb un elevat nivell cultural, van establir la seva seu a Britònia (Bretoña) on van fundar un Bisbat-Província de gran influència, gràcies a les seves privilegiades relacions amb el Bisbat de Dume, capital del Regne Galaico-Suevo de la época.

Un dels testimonis d'aquesta influència va ser la participació del bisbe de Britònia Maeloc als Concilis de Braga de 561 i 572.

Destruída la capital de Dume després de l'annexió visigoda, els notables del Regne es van refugiar temporalment a les cases dels bretonyesos, que van traslladar la seva capital a San Martiño de Mondoñedo, després que la vil·la de Bretonya fos anorreada per la invasió viquinga de 966-971.

Al s. XII, la part oriental de Britònia és cedida al Bisbat d'Oviedo i poc a poc canvia el seu nom pel de Bisbat de "Mondoñedo", desapareixent formalment el seu primer nom al s.XIII.

Els bretons-gallecs o bretonyesos van gaudir d'una extraordinària importància als primers segles del Regne de Galícia. Políticament, van recolzar activament al Bisbe de Dume, educador i conseller de reis gallecs. Religiosament, van reforçar l'Esglèsia Celta de Galícia, model organitzatiu de cristianitat medieval propi d'Irlanda, Escòcia i de la Britannia celta, Armórica i Gallaecia. Culturalment, els bretonyesos es van integrar molt depressa ja que pertanyien a la mateixa família étnica i tenien costums molt semblants.


Gaiteiros a Mondoñedo.
S'ha atribuït la introducció de la gaita als britons.

Malgrat tot, és difícil entreveure la seva petjada cultural al país, tant perquè va ser una migració reduïda com per la gran similitud cultural de britons i gallecs. Hi ha qui pensa que la gaita gallega va ser introduïda a Galícia per ells. També van deixar algunes aportacions a la llengua gallega i alguns toponímics, com ara Céltigos o Bretoña.