dilluns, 22 de març de 2010 | |

Economia castrexa

L'economia castrexa es basava en l'explotació de diversos recursos naturals:

  1. Agricultura. Tenim constància de diversos conreus: blat, ordi, mill, pèsols, naps i cols. És probable que les terres explotades fossin les més properes al castro, més còmodes de treballar.
  2. Ramaderia. Era d'especial importància el ramat vacú, però es complementava també amb cabres, porcs, cavalls... Per algunes petjades a sobre de teules sabem de l'existència de gossos
  3. Caça. Bàsicament es caçaven cèrvols, i senglars.
  4. Pesca. Es practicava la pesca amb xarxes i amb hams. També es pescava des de les barques (s'han trobat dues piragües de fusta de roure) Entre les espècies pescades destaquen llobarros, orades, lluços, sargs, sorells i espècies locals com la maragota (Labrus bergylta).
  5. Marisqueig, recurs molt important en els castros de ribera, com Baroña. Perles petxines trobades podem saber que collien ostres, cloïsses, musclos, navalles, pellerides i també crancs, garotes i percebes...


  6. Recolectes de fruits. Ocupa un lloc especial la recollida d'aglans de roure (Quercus robur L.) del que eren grans consumidors. També es recollien avellanes i fruits del bosc).
  7. Mineria. Les principals explotacions eren d'or, coure, estany, plom i ferro.











Mànec d'espasa "d'antenes". Museu del castro de Santa Trega. A Guarda. (Foto: X.Sierra)


Entre les manufactures cal destacar una ceràmica regional, la ceràmica castrexa, feta a mà en la seva major part, tot i que algunes peces també estan fetes amb torn. Les formes són gairebé sempre globulars o esferoidals, i molt sovint porten nanses. De vegades es poden trobar decorades amb motius geomètrics, però el més habitual és que siguin llises.


L'orfebreria té arrels a l'Edat del Bronze i va rebre sobre tot influències centroeuropees (hallstattiques), però també mediterrànies (tartèssiques, púniques). Les peces més característiques son els torques, els braçalets i les arracades. Entre les armes destaquen les espases i els punyals "d'antenes".

Quant fa al comerç, a nivell interior es canviaven metalls, ceràmica, mariscos i és possible que s'usés un cert tipus de moneda, consistent en peces retallades de plata (segons els textos d'Estrabó).

En relació al comerç exterior es van exportar metalls al sud de la Península Ibèrica, i s'importaven ceràmiques de luxe, contes de vidre i d'altres objectes de valor.

Tenim constància de la presència fenícia al sud del territori. Els fenicis remontaven la costa de Portugal i arribaven fins a Vigo, on s'han trobat tres cipos fenicis a un dels castros locals

Xavier Sierra