dissabte, 13 de març de 2010 | |

La societat feudal (s.XI-XIII)

Per comprendre la societat gallega feudal i les circumstàncies que van propiciar l'època d'esplendor coneguda com Era Compostelana, cal considerar certs canvis que es van esdevenir entre els s. XI_XIII.

1. Millora de l'agricultura. Hi ha un clar augment de la productivitat agrícola, com a conseqüència de diversos factors:

a) Progrés tècnic (s.XI):
- Aparició dels molins (generalment explotats pels monestirs)
- Perfeccionament de l'arada i dels instruments de llaurança
- Introducció d'instruments per explotar millor la energia animal: invenció de ferradures dels cavalls, selles de muntar, estreps... que permeten millorar tant l'ús bèl·lic com l'agricultura.

b) Nous sistemes de conreu.
- Rotació dels cultius (gueret o "barbecho")
- Introducció de les leguminoses

c) Clima Es va viure una època de gran bonança amb el resultat de molt bones collites (s. XI-XII) En canvi el clima va empitjorar entre el s. XIV-XVI (època coneguda com segona edat del gel)

El progrés de l'agricultura va contribuïr al canvi de la societat feudal (Il·lustració del Llibre de Behetrias)

2. Creixement demogràfic L'augment de la població fa incrementar per una banda la pressió sobre la terra: es roturen noves terres, explotades pels senyors feudals o pels monestirs (amb el que la productivitat agrícola creix encara més) i per altra, hi ha un renaixement urbà, amb un nou impuls a les ciutats, que haavien decaigut des del s. IV.

3. Disminució de la pressió exterior
- Desintegració del Califat de Còrdova (principis s.XI)
- Integració dels normands en el món europeu cristià

4. Millora de les condicions de vida Totes aquestes circumstàncies fan que millorin les condicions materials de vida dels camperols, i com a conseqüència també dels senyors (que garanteixen la seva seguretat) a través del cobrament de delmes i primícies i d'altres impostos com el foro.

5. Impuls del comerç L'excedent de producció agrícola fa que es pugui reinvertir en el comerç i a l'artesania. El comerç vindrà també potenciat per les vies marítimes atlàntiques, però sobre tot pel Camí de Santiago, que serà a més d'un camí de pelegrins, un important eix econòmic i cultural. Santiago es va convertir en un important empori comercial, on no faltaven productes de tota mena.

6. Aparició de la burgesia L'activitat comercial i el renaixement urbà propicien l'aparició d'els burgesos, una nova classe social, enriquida amb el comerç i que vivia a les ciutats. Eren mercaders, artesans o exercien el que després s'anomenarien professions liberals.


Així doncs en aquest període la societat gallega està estructurada de la següent manera:

El nivell més alt l'ocupa l'aristocràcia. El seu estil de vida no ha variat gaire respecte dels períodes anteriors si bé la prosperitat econòmica els permet una vida de luxes i plaers. Apareixen les corts, que no eren només reials, sinò també dels nobles importants.

Una cort medieval, amb un rei entre nobles i clergues, segons les Cantigas d'Alfonso X


Apareix una nova aristocràcia eclesiàstica, de bisbes i abats, amb costums similars a la dels nobles i que també tenen rendes feudals importants, exèrcits i corts. Al Regne de Galícia arribaran a tenir una gran importància. Disputaran els privilegis a la noblesa laica i sovint seran els grans aliats de la Corona.

La burgesia, que voldrà imitar a la aristocràcia en luxes i costums. Quan els burgesos van comprendre la seva importància social, no es van estar de reclamar - per la força, si calia - la seva independència política (franquícies i exencions fiscals, autogovern de les ciutats...) A Compostel·la els burgesos van protagonitzar diverses revoltes, arribant a incendiar el palau de l'arquebisbe Xelmírez. Es comencen a concedir Cartes Forals, que els asseguren un cert grau d'autonomia respecte al senyoriu (Santiago, 1156; Pontevedra, 1169; Tui i Castro Caldelas, 1170; Lugo, 1177). S'assegurava que l'aire de la ciutat feia ser lliure.

Els clergues per la seva banda, tenien una formació intel·lectual. Per iniciativa de Xelmírez estudiaven Gramàtica a la Catedral. Alguns també estudiaven Teologia i Filosofía. Van aparèixer molts monestirs: per especial protecció d'Alfonso VII es va propagar molt l'Orde del Císter, amb nombroses fundacions (Oseira, Sobrado, Montederramo, Armenteira...)

Un comerciant ensenya un pergamí a un monjo (miniatura medieval)

Els pagesos constituïen la classe baixa ja que els esclaus havien pràcticament desaparegut . Els pagesos explotaven la terra per la pròpia subsistència i per obtenir diners per tal de pagar els impostos dels senyors. Per això venien els seus excedents en els mercats de les ciutats que així van anar cobrant cada cop més importància. Va tenir una gran importància a la Galícia d'aquesta època el comerç del vi, al que van contribuïr considerablement els jueus que s'havien establert principalment a les riberes del riu Miño (Ribeiro), com per exemple a Rivadavia, Tui, Ourense...
Treballs vitivinícoles medievals. Il·lustració del Beat de Liebana. Burgo de Osma.