dimecres, 24 de març de 2010 | |

L'Antic Règim

La representació política

Després de la unificació dels regnes peninsulars en la Monarquia Hispànica, l'òrgan de govern del Regne de Galícia va ser la Junta do Reyno, creada en 1528. Fins la seva dissolució, aquest òrgan va constituir l'expresió política del regne, tot i que la seva existència va ser ben poc significativa durant tot l'Antic Règim.


Escena de l'obra Jean y Lucas Doetecum, "La magnifique et sumptueuse Pompe Funébre ... Charles Cinquième" (1559) on es veuen dos heralds presentant les armes del Regne de Galícia.



Durant aquest període es va reivindicar constantment el vot a les Corts de Castella, ja que el Regne de Galícia estava representat en elles per la ciutat de Zamora (sic), fet humiliant per l'antic Regne. L'any 1520 una comissió de la noblesa va demanar al emperador Carlos I, un cop més aquest dret, adduïnt que «Galicia estaba sujeta a Zamora, con desdoro y descrédito de su grandeza».

Finalment, un segle més tard, una Real Carta de Felipe IV (1623) va acabar concedint que Galícia es representés a sí mateixa, a canvi d'una important suma de diners (100.000 ducats) que se «aplicarían a la construcción de seis navíos precisamente necesarios en aquella costa».


Ciència i art als s. XVI-XVII

A Santiago, l'arquebisbe Alonso III Fonseca impulsa una Universitat (fundada en 1495) que posarà a Galícia en contacte amb els més alts corrents de pensament del moment.

A dalt: Façana de l'Obradoiro. Catedral de Santiago. A baix: San Martiño Pinario
(Fotos: X.Sierra)










En art és el moment del plateresc, impulsat per l'Esglèsia i dels monestirs. Destaquen els arquitectes Martín Blas, Guillén Colás, Rodrigo Gil de Hontañón i Mateo López que fan possible obres com la façana de l'Obradoiro a la catedral de Santiago, l'Hostal dels Reis Catòlics o San Martiño Pinario.

Tot això anuncia l'esplendor barroc amb figures com Domingo de Andrade, Fernando de Casas Novoa o Simón Rodríguez (a Santiago de Compostel·la) Melchor Velasco (a Celanova) o Pedro de Monteagudo (a Sobrado dos Monxos). En escultura barroca cal mencionar Francisco de Moure, Gregorio Fernández, Mateo de Prado i Castro Canseco.


Economia i societat


Durant el període comprés entre finals del s.XVI i s.XVII, l'estabilitat política i la pèrdua de la noblesa dónen lloc a certs fenòmens, com:

La prosperitat dels fidalgos que viuen als pazos, gràcies al cobrament dels foros als pagesos.

L'embranzida dels monestirs (ara depenents de les congregacions castellanes) que s'integren amb força a una economia rural.











L'arribada del blat de moro a Galícia cap el 1630 va donar un tomb a l'agricultura i va contribuir a un gran boom demogràfic. (Foto:X.Sierra)

Una expansió demogràfica sense precedents a causa de un increment de producció agrícola, causat en bona part per la introducció d'alguns conreus procedents d'Amèrica: primer el blat de moro (1630) i una mica més tard, la patata. La població de Galícia es va duplicar entre 1600 i 1750


Però el progrès económic s'acaba al s.XVIII, degut a certs factors:

- El tancament dels ports gallecs al comerç amb Amèrica decretat per la monarquia.

- Els atacs de la flota anglesa a Vigo i A Coruña (María Pita), imposibilitant-se l'intercanvi marítim amb Europa.

- Les guerres de la monarquia espanyola amb Portugal, després de la seva segona i definitiva independència.

- Una política arancelària pensada per altres latituds i no per a productes que havien tingut èxit als mercats nacionals i internacionals: la ramaderia, el vi, la pesca i el lli gallecs.


Final del Regne de Galícia

La última ocasió en la que el Regne de Galícia va donar mostres d'activitat política va ser durant la invasió napoleònica, que representava una amenaça pel manteniment de la hegemonia del clergat i la hidalguía gallegues. La reacció es va produïr. Amb la península sota domini napoleònic, a Galícia es va organitzar la resistència, fent front a les tropes franceses amb guerrilles. Un cop aconseguida l'expulsió dels francesos, la Junta Superior es va erigir en expressió política, però de forma molt breu, ja que aviat va delegar les seves competències a les Corts de Càdis, retornant al seu habitual estat d'inactivitat.



El Regne de Galícia deixaria d'existir formalment el 30 de novembre de 1833, data en la que la regent Maria Cristina (figura de l'esquerra) firmava el decret de dissolució pel que el centralisme liberal en el govern suprimia la Junta del Reino. Amb aquest tràmit no desapareixia només el Regne de Galícia, sinò la mateixa Galícia com institució, i era substituïda per les províncies