dijous, 25 de març de 2010 | |

Emigració catalana

A mitjans del s. XVIII comencen a arribar a Galícia alguns emigrants catalans que comencen a comerciar amb pesca salada. La majoria procedien de pobles del que després es va anomenar Costa Brava, especialment de Blanes. Al principi anaven i venien, i aprofitaven per comerciar amb altres productes de procedència catalana (teles, estris de pesca..). Però poc a poc es van anar establint de forma estable. Entre 1750 i 1780 van arribar a Galícia en diferents ones migratòries uns 15.000 catalans.

Antiga casa de salaons Aldán Foto:X Sierra




Les causes de la migració dels catalans van ser:

Saturació del sector pesquer a Catalunya, i exigència d'obrir nous mercats i de trobar matèria prima.

Carència de la sardina al Mediterrani. Probablement a causa de la sobreexplotació, cada vegada hi havia menys sardines als llocs tradicionals de pesca catalans. La sardina salada tenia un paper destacat en aquell temps en la dieta
mediterrània habitual.

Favorable situació internacional. Les guerres amb Anglaterra havien deixat desabastit el mercat mediterrani de pesca salada, ja que aquest país era el proveïdor habitual.

Establiment de la matrícula del mar pels pescadors gallecs. A canvi del monopoli els pescadors gallecs tenien que prestar serveis militars a l'Armada. Això va fer que molts mariners gallecs quedèssin enrolats a l'exèrcit durant molts anys, desabastint de mà d'obra la pesca, circumstància que va ser aprofitada pels catalans, que presentaven unes llicències expedides a Catalunya (algunes probablement falses)

Absència de capital gallec disposat a invertir. El capital estava en mans de la fidalguia i del clergat, poc interessats en aquest tipus d'inversions. Com hem vist la burgesia gallega era quasi inexistent. Calia una inversió a la que estaven disposats els catalans.


De les 400 factories de salaons que hi havia a Galícia a les primeries del s.XIX, 320eren de catalans. Els catalans van introduïr un art de pesca d'arrossegada anomenat xàbega (d'origen àrab. Shabaka = xarxa) Consistia en una xarxa amb diferents espessors que es calava a les platges, a una determinada distància de la ribera, i que s'estirava des de terra. Sembla que aquest sistema era molt més eficaç que el xeito, art tradicional usat pels gallecs des del s.XIV, cosa que al principi els va ocasionar alguns conflictes amb els pescadors locals. Els fidalgos, que no veien amb bons ulls aquests canvis que els podien privar del control que exercien sobre la pesca van incentivar d'amagat algunes revoltes contre els nouvinguts (com els aldarulls anticatalà de Cee, 1757). Fins i tot es van incendiar algunes fàbriques. Finalment el 1772 el rei va nomenar una Junta per escoltar a catalans i gallecs i posar pau (Cornide, J. Memoria sobre la pesca de la sardina en las costas de Galicia. Madrid, 1776)


L'emigració de catalans a Galícia desenvolupà la indústria de conserves de peix



Amb el temps molts d'aquells catalans (i altres que arribarien més tard), van adquirir una important influència econòmica, i van canviar la pesca de supervivència per la indústria pesquera. Al començament, a part de les salaons, van introduïr el premsat del peix (primer quart de s.XIX), cosa que ja es feia tradicionalment a Catalunya i d'aquí es va passar a les conserves, contribuint a fundar la indústria conservera (a mitjans del s.XIX). Aviat els van conèixer com els fomentadores.

Les conserves es van difondre ràpidament, i eren consumides en grans quantitats per l'exèrcit. L'any 1883 Massó ja produïa 1.000 llaunes diàries. Quan el volum de negoci va augmentar, van començar a construïr els seus propis vaixells per transportar la mercaderia (1860 circa), i així van arribar a crear drassanes iniciant també el negoci de bastir vaixells i de fabricar efectes navals (a finals del s.XIX).


Els "Astilleros Barreras", abans de traslladar-se a Bouzas.

Els primers catalans, practicaven una estricta endogàmia i enviaven els seus estalvis a Catalunya (que sovint eren reinvertits en indústries catalanes). Conservant les seves tradicions, constituien un grup social compacte, autèntiques colònies mercantils. S'ajudaven mútuament i es feien prèstecs, si calia. Però això no va ser un obstacle perquè s'integrèssin molt bé amb els seus veïns i que prenguèssin part activa a la vida dels pobles.

A les seves fàbriques (sovint al costat de casa seva, com feien moltes indústries tèxtils catalanes) van imposar la seva manera de fer, no sempre coincident amb la que fins llavors practicaven els gallecs i van acabar fent-se els amos del sector pesquer i fins i tot del mar (aristocracia de la sardina). Malgrat la seva oposició inicial, que veia un perill en aquest nou colonialisme forani, molts gallecs van haver de acabar treballant (de vegades en condicions laborals no massa bones) com asalariats a les factories catalanes.

No sempre les coses van ser fàcils pels fomentadores catalans. Alguns episodis van ser realment difícils, com el boicot a que els van sotmetre els pescadors portuguesos, que no volien saber res dels catalans i només venien el peix als andalusos, o la gran crisi de 1842-1852, quan els fons marins sotmesos a una sobreexplotació van quedar malmesos, amb uns resultats pesquers pobríssims que quasi van fer tancar les factories.














Antigues llaunes de conserves "Goday". El fomentador català Joan Goday Gual va fundar la seva fàbrica a l'illa d'Arousa en 1843.


A l'actualitat encara queden moltes indústries conserveres gallegues que segueixen portant el nom d'aquells emigrants catalans. I cognoms d'origen català com Massó, Curvera, Molins, Sensat, Domènech, Portantet, Barreras, Romaní, Adrover, Borrell, no són avui rars a Galícia. Al museu del mar de Bueu també queden molts records d'aquells anomenats fomentadores, els catalans emigrats a Galícia.

Bibliografia

Pere Tobaruela. Llum de ponent. Llibres de l'Índex. Barcelona, 2009
Sendon M, Suárez XL. Arquivo José Maria Massó. Álbum. Centro Estudos Fotográficos. Vigo, 2000.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Como nota personal, y juzgando a partir de la experiencia de mi propia familia, debo decir que muchos de aquellos catalanes se galleguizaron en primera generación. Jamás en mi familia se habló una palabra de catalán, aunque recuerdo que de pequeños en casa de mi abuelo nos ponían en el belén un tipo cagando que llamaban "el tió", así que algo de poso catalán debió de quedar por ahí, aunque un tanto distorsionado....
XURXO ROMANI

Xavier Sierra ha dit...

Haces bien en matizar este punto, Xurxo. Los fomentadores que conservaron las tradiciones catalanas fueron los primeros, los que a mediados del siglo XVIII muchas veces habían ido y venido de Cataluña en migraciones-golondrina. Cuando por fin decidieron establecerse, forman (como es habitual en todos los emigrantes) un grupo más o menos compacto, que conserva idioma y tradiciones y que se ayuda entre sí. Pero al mismo tiempo se integran muy bien en la sociedad gallega (muchos son alcaldes de pueblos u otros cargos de representación)

Los fomentadores que llegaron más tarde, ya avanzado el s. XIX (creo recodar que fue el caso de tus antepasados) ya se galleguizaron directamente con mucha más rapidez.

Muchas gracias por tu aportación personal y por tu testimonio como gallego descendiente de catalanes, que considero que da un gran valor añadido a nuestro blog.

Anònim ha dit...

Hola, jo sóc descendent directe de dues families que van anar a Galicia com a fomentadors catalans, els Ortoll i els Miró, en Joan Ortoll petit es va casar amb una filla dels Miró i la Rita Ortoll Miró es la meva rebesàvia, i tal com diu en Xavier, al ser dels primers que van arribar van mantenir las seves tradicions, inclús casan-se entre ells, fins i tot en el meu cas van tornar a Catalunya.
Una salutació. Eulàlia

Anònim ha dit...

Hola. Tema aquest per a nosaltres els catalans (jo en sóc fill, tot i haver nascut i viure a Galícia)per a estar orgullosos dels nostres avanpasats i de la nostra Història. Aquest any 2010 es va fer un aplec a l'antiga fàbrica de conserves GODAY,a l'illa d'Arousa (Pontevedra),dels descendents d'en Manuel Goday i Roure a on primer van fundar una planta de salaó de peix i desprès una fàbrica de conserves. Tota la costa gallega era plena d'aquestes infraestructures de salaó. Jo visc a Pontevedra i molt a prop en tenim les de la platja de "A Mourisca" i la de "Punta do Couso" que va fundar en Joan Buet al 1750. Gairebé totes aquestes salaons es troben enrunades i el govern gallec no fa res per a impedir-ho. Sembla com si aixó de la salaó, en ser cosa de catalans, no anès amb ells. La visió que tenen a Galícia dels anomenats "fomentadores catalanes" es força esbiaixada i plena de tòpics anti-catalans. Darrerament la televisió de Galícia ha emès una mini-sèrie titulada "Mar libre" ambientada en la Galícia de finals del segle XVIII i narra la història del fomentador català Joan Curt a qui posen com a un jueu negrer. La realitat era que els mariners gallecs de lèpoca estaven sotmesos a la explotació de la fidalguia i del clergat gallecs a mes de la "matricula de mar" o obligació dels mariners gallecs se servir en l'Armada del rei d'Espanya. En fi, eren uns vassalls com els que havia a Russia.

Anònim ha dit...

Xurxo, solo como comentario, aclararte qué, en el belen (pessebre en catalán) la figurita que esta cagando se le denomina "caganer", el Tió es algo muy distinto, es un tronco de árbol ahuecado, que se tapa con una manta o pieza de tela i que la noche de Navidad los niños le dan bastonazos cantándole una canción: "Caga tió, caga tió avellanes i torró..." i al despistarse aparecen en el hueco del tronco los turrones.
Salut desde Catalunya.
Eulàlia

Anònim ha dit...

Gracias por esta entrada del blog, me ha ofrecido una visión más positiva del pasado de los catalanes en Galicia. Creo no pertenecer a ninguna burguesía conservera, a pesar de que vivo en Vilagarcía de Arousa en una zona con riqueza en apellidos procedentes, motes e incluso un barrio entero llamado "los duranes". Mi teoría al respecto es que en los barcos que utilizaban para trasladarse, también habría simples marineros que acabarían estableciéndose en la zona. Creo que aunque fuese gente más humilde, también forman parte de esa diáspora menos ilustre pero igual de catalana que las acaudaladas familias burguesas. Por cierto, mi apellido es Vidal y se encuentra repartido por toda Galicia. Lo interesante aquí es que los investigadores catalanes y gallegos interesados en el tema pudiesen ofrecernos, reitero, a los que no estamos en esas pocas familias propietarias de conserveras y que somos mayoría, más exactitud sobre el origen de una parte de nuestros antepasados. Creo que podría surgir un interesante nexo cultural y derribar esa "leyenda negra" que cierne sobre los catalanes por los abusos sobre la población y su papel en la disminución de los bancos sardineros.

María Victoria Besada Vidal

Comarruga Tours ha dit...

Hola, que blog tan interesante, enhorabuena. Estoy buscando información sobre mis antepasados Norat. La madre de mi abuelo era Norat Deza, hija o nieta de los Norat que, segun la historia familiar, llegaron de la Costa Brava para montar una conservera al tiempo que los Massó y otros. Los Norat gallegos están hoy centrados en Portonovo. Sabeis algo al respecto? Donde puedo averiguar mas? Cuando llegaron, de que pueblo eran, donde estaba su empresa, por que cerraron...

Comarruga Tours ha dit...

En casa siempre he oido que Vidal es un apellido de origen judío o sefardí. Espero serte de ayuda. Saludos!