dimarts, 16 de març de 2010 | |

Guia visual de petròglifs

Què són els petròglifs?

Els petròglifs són gravats rupestres a l'aire lliure fets en èpoques prehistòriques. De vegades s'els coneix popularment com pedras de mouros (aplicant la regla -també vàlida de vegades a Catalunya- de que tot allò desconegut o molt antic s'atribueix als moros; tot i l'escàs paper que aquests tingueren en aquestes terres del noroest peninsular). S'emmarquen dins de l'anomenat Art postpaleolític, que comprèn també l' Art esquemàtic, l' Art macroesquemàtic i l' Art llevantí.

La datació dels petròglifs és difícil (per la manca d'elements de contextualització), tot i que s'accepta que a Galícia coneixem tres períodes:

- Neolític - IV-III mil·leni aC
- Calcolític (Edat del Bronze) - II mil·leni aC. Són els més freqüents.
- Edat del Ferro - I aC fins s.III dC



Petroglif de cercles concèntrics. Campo Lameiro.(foto: X.Sierra)


A on es troben els petròglifs?

Es localitzen a roques i pedres granítiques a l'aire lliure i presenten un solc molt erosionat, de vegades una mica difícil de veure, degut a la textura variada i mixta de la roca, que camufla el gravat. Sovint a més hi han líquens o molses que dificulten més encara la percepció del dibuix. De vegades es veuen millor de bon matí o al caure la tarda, quan els raigs del sol incideixen tangencialment i fan una ombra més marcada.

La zona de distribució és l'actual Galícia i Nord de Portugal. Ocasionalment poden arribar una mica més al sud, com per exemple a la vall del Tajo.

Els homes de l'Edat del Bronze vivien en poblats, en zones no massa allunyades de la costa, preferentment en petites valls sobreelevades. Els conjunts de petròglifs es situen a les colines i sovint rodegen una petita vall o bé es troben en línies naturals de pas, comunicant aquestes zones amb els llocs on es troben els poblats. Si observem la distribució de petròglifs podem comprovar que sovint es disposen rodejant les serres, com si demarquèssin un territori.

Paisatge que es veu des de l'Outeiro da Forcadela, a Touron. Els llocs a on s'han trobat petroglifs semblen delimitar un territori. (foto: X.Sierra)


Mapa on es pot observar la concentració de petroglifs als voltants de Campo Lameiro. (foto: X.Sierra)

Els gravats, a més presenten variacions etilístiques per comarques, detall que també aniria a favor d'una funció de delimitació territorial.

A les societats prehistòriques l'art sempre va estar relacionat amb activitats rituals i religioses, és a dir, que a més de servir com a marca territorial, pot ser que els petroglifs marquèssin determinats llocs sagrats, amb especial càrrega simbòlica, ja que sovint es presenten agrupats en conjunts de diversos elements. També s'ha proposat que les grafies podien indicar la situació o l'accés de determinats recursos dins d'un sistema d'explotació itinerant (Bradley, Fábrega y Criado, 1995)

Esquema a on es pot veure la disposició dels petroglifs a la roca coneguda com a Laxe das Cruces, de Touron. Els petroglifs generalment es troben agrupats al mateix lloc. Podrien indicar llocs sagrats o de rituals.(foto: X.Sierra)

Interpretació social. Els petroglifs no reflecteixen la vida qüotidiana dels homes que els van gravar. Les comunitats de l'Edat del Bronze practicaven l'agricultura i la ramaderia com a base subsistencial. Però als gravats no hi figuren aquestes activitats, sinò que només es representa el que aparentment semblen ser activitats caçadores i bèl·liques. Podria ser que aquestes activitats revestissin un prestigi i una importància social en uns grups que començaven a estructurar-se jeràrquicament.

Interpretació religiosa. A les escenes cinegétiques l'únic animal caçat és el cèrvol, cosa que pot indicar que aquest animal tenia una importància sobretot simbòlica. En el món imaginari d'aquestes comunitats de caça probablement tenia una funció màgica, ritual i probablement iniciàtica. Hi ha qui ha apuntat que el cèrvol podia identificar-se amb les ànimes dels avant-passats o si més no amb un animal psicopomp, que acompanyés les ànimes a l'altra vida. Alguns petroglifs circulars recorden les ones que es produeixen quan tirem una pedra a l'aigua. Algunes hipòtesis plantegen una interpretació metafísica, com si quan un morís transpasés una barrera líquida i deixés ones darrera seu (com qui tira una pedra a l'aigua) La seva persona ja no hi és present, però si el seu record, la seva influència: les ones circulars.



Quins són els temes que representen?

Quant fa a la temàtica, podem distingir petroglifs figuratius i abstractes:

1. Petròglifs figuratius

a) Zoomòrfics

Les representacions d'animals es refereixen sobre tot a cèrvols, cavalls i serps.

- Cèrvols. Són els més freqüents. Els podem trobar sols o en grups, escenes de còpula de cèrvols, o fins i tot cèrvols ferits per armes. Es fàcil pensar que eren una presa habitual de cacera i potser un animal totèmic que podia representar al grup humà o a un esperit diví. Sovint es destaquen detalls com les banyes o els genitals. En canvi, no és freqüent representar els ulls o la boca.

Cèrvol amb banyes molt ramificades. Campo Lameiro(foto: X.Sierra)


Cèrvol amb cornamenta. Caeira.
Espasa de puny d'antenes, procedent de la Osera. Museo Arqueológico Nacional. Madrid.

Grup de cèrvids. Touron.(foto: X.Sierra)

- Cavalls. Els trobem menys vegades. Possiblement els cavalls es començaven a capturar per ser muntats o domesticats.

Cèrvol i cavalls. Coto das sombriñas. Touron.(foto: X.Sierra)


- Serps. Animal totèmic i apotropaic. Després aquest motiu ha persistit a la iconografia gallega posterior, especial a alguns cruceiros (Cruceiro do Culebrón, Caldas de Reis) Destaca el petròglif anomenat la Pedra da Serpe (Castro de Penalba)un petròglif tardà (s.VIII-VII aC) que està inscrit ja a la cultura castrexa. Una altra pedra amb aquest motiu és a Pedra da Serpe (o das Serpes, ja que n'hi han dues)de Valga. Des d'aquesta roca podem veure el cim del Monte Xiabre amb un àngul de 225º, que coincideix amb l'ocàs del sol tal com era en el solstici prehistòric.

Pedra da serpe (Castro de Penalba) on es pot veure una serp de gran mida (vora 2 metres).(foto: X.Sierra)

Pedra da serpe de Valga. Foto: Xesús Rodríguez Castro. Dibuix: Ramón Sobrino (http://montetecla.blogspot.com/2010_02_01_archive.html)


- b) Antropomòrfics (Figures humanes). Poc freqüents. De vegades es poden veure parelles o mascles amb fal·lus desmesurats, cosa que suggereix rituals de fecunditat.

Figures humanes esquemàtiques (home i dona) Laxe dos homes. Cequeril.(foto: X.Sierra)


Detall de la figura masculina del Laxe dos Homes a Cequeril.(foto: X.Sierra)

- c) Armes. Al Calcolític, època de la que daten la majoria de petròglifs, es començaven a fer algunes armes de metall. No existien en gran nombre, i eren habitualment objectes sumptuaris o de poder, propietat del cap del clan. Alguns petroglifs representen punyals o armes de fulla molt ampla que s'ha convingut en anomenar "alabardas" (per similitud amb aquesta arma, usada entre els s.XIV i XVII a Europa, i que era una fusió entre una llança i una destral)

Alguns petroglifs poden representar armes metàl·liques, com el punyal del centre de la foto, a sota els cercles concèntrics. Parada.(foto: X.Sierra)


Les armes de fulla molt ample conegudes com "alabardes". Parada.(foto: X.Sierra)


Podem comparar les armes representades en els petroglifs amb les armes que s'usaven a l'Edat de Bronze i que han arribat a nosaltres.

Espasa de bronze amb puny d'or, procedent de Guadalajara. Període del Bronze ple (II mil·leni aC) Museo Arqueológico Nacional. Madrid. (foto: X.Sierra)


Espasa de puny d'antenes, procedent de la Osera (vettons) Museo Arqueológico Nacional. Madrid.(foto: X.Sierra)



2. Petroglifs abstractes

Són els més freqüents i misteriosos. No sabem exactament què representen, tot i que s'han apuntat moltes hipòtesis: finalitats màgiques, astronòmiques (calendaris), propiciadores de la caça o apotropaics.

- Cercles concèntrics Els cercles concèntrics són els motius més freqüents. N'hi ha de molts tipus i dimensions. Alguns només comprenen un parell de cercles, mentre que d'altres arriben als 18 cercles concèntrics i 350 cm de diàmetre (Monte Tetón)

Cercles concèntrics. Coto das sombriñas. Touron.(foto: X.Sierra)


Portaxes, el més gran petroglif conegut (350 cm de diàmetre) i 18 cercles concèntrics, tenia probablement una funció astronòmica, de calendari i de càlcul del solstici solar. http://jlgalovart.blogspot.com/2009/06/visita-monte-teton.html



- Espirals
De vegades tenim alguns petròglifs que dibuixen formes espirals. Un dels més característics i interessants és la Laxe das Rodas, al prop del Monte Louro, a Muros. Les espirals, estan coronades per una filera de coviñas o excavacions hemisfèriques, cosa molt poc freqüent. Algunes hipòtesis han interpretat la doble espiral com una representació de l'espai de la zona: La doble espiral suggereix una visió aèria de l'espai on s'ubica el petròglif (Chan de Eiroa); la zona intermèdia entre les dues espirals es referiria a l'ensenada de San Francisco; l'espiral petita representaria l'espai de Louro amb la seva llacuna.

Laxe das Rodas, a prop de la ría de Muros.
















Laxe das Rodas, una representació geogràfica? (http://jlgalovartcarrera.blogspot.com/)


Petroglif de Mogor. Està molt exactament orientat al lloc per on es ponia el sol en temps prehistòrics (al mar, entre les illes d'Ons i Onza)


- Laberints. Són agrupacions força bigarrades de petroglifs. Generalment són conjunts de cercles concèntrics units per línies. Poden ocupar una gran superfície.

Sistema complex anomenat Laberint. Inclou diverses imatges de cercles concèntrics units per línies rectes. Laxe das Cruces. Touron. (foto: X.Sierra)


El petroglif del Laberint a Mogor. Recents estudis demostren que indica una direccionalitat (Oest) amb precissió matemàtica. S'ha interpretat com un homenatge al mar atlàntic.




- Cassoletes o cercles contenint cassoletes. Les cassoletes són petites depressions hemisfèriques, que en gallec reben el nom de coviñas. Es troben sovint agrupades en munts o rodejant alguns dibuixos. De vegades poden estar a l'interior o a l'exterior de cercles.


Cercle amb cassoletes al seu interior. Laxe das Cruces. Touron. (foto: X.Sierra)

Cassoletes en cercles concèntrics. S'han interpretat com un possible calendari. Outeiro da Forcadela. Touron. (foto: X.Sierra)

- Podiformes. Simulen petjades de peu humà o d'animals. En el cas del peu humà s'ha apuntat que pot assenyalar cap a alguna direcció. Les petjades d'animals han de ser interpretades com totèmiques o com un ritus propiciador de la cacera.

Petroglifs podiformes, imitant petjades humanes. Parada. (foto: Mercedes Cerdeira)
Petroglif podiforme (detall). Parada. (foto: Mercedes Cerdeira)


Petroglif podiforme representant petjades d'animals, potser cèrvids. Parada.(foto: Mercedes Cerdeira)


- Idoliformes. Alguns petroglifs presenten dues ratlles paral·leles, amb un regruix distal, que s'han interpretat com figures d'ídols cilíndrics, figures que sovintejaven molt a aquest període i que s'ha trobat en molts aixovars funeraris. Els ídols cilíndrics es tenien a les cases i podrien representar els avantpassats (alguna cosa així com els déus Lars romans)

Petroglif de ratlles paral·leles, interpretat con a ídol cilíndric. Parada.(foto: Mercedes Cerdeira)

Ídol cilíndric oculat anomenat "d'Extremadura", datat al calcolític (III mil·leni aC) Probablement aquest tipus d'ídols eren els representats pels petroglifs. Museo Arqueológico de Madrid.(foto: X.Sierra)

Ídol de placa del calcolític (II mil·leni aC), procedent de Granja de Céspedes (Badajoz). Museo Arqueológico Nacional. Madrid.(foto: X.Sierra)

Ídol cilíndric trobat al Castro de Sta. Trega (A Guardia)(foto: X.Sierra)


- Quadrats De vegades subdividits per una creu, podrien referir-se a particions del territori o bé del cel. No oblidem que a l'Edat del Bronze l'observació del cel era sovint més important que l'observació de la terra.

- Creus
Els dibuixos cruciformes es troben sovint als petroglifs. Outeiro do galiñeiro. Cequeril. (foto: Mercedes Cerdeira)


Xavier Sierra

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hace años una amiga artesana del cuero me hizo un vestido o forro para mi gaita que representaba varios motivos de los petroglifos clásicos. La podeis ver en http://www.facebook.com/photo.php?pid=3145900&op=15&o=global&view=global&subj=180032521935&id=623223143
Se trata de un grupo de facebook en el que participamos Xavier y yo, y que recoge imaginería y geometría en el arte gallego.
XURXO

Xavier Sierra ha dit...

Realmente, tienes una gaita preciosa. Parabéns, rapaz!