dimecres, 17 de març de 2010 | |

La Santa Compaña

Un dels mites populars més estesos a Galícia és la llegenda de la Santa Compaña.

La Santa Compaña a la mitología popular gallega, és una processó de morts o ànimes en pena mal acomodades que - per una raó o una altra - no han trobat aixopluc ni al Cel ni al Infern. Per això per la nit (a partir de les dotze) recòrren errant els camins d'una parròquia, formant una processó de dues fileres, embolicats amb sudaris blancs amb una caputxa i els peus descalços. La seva missió és visitar totes aquelles cases en les que properament hi haurà algun mort.

Cada fantasma porta una torxa o un ciri encès, i quan passa, deixa una olor de cera a l'aire. Al front d'aquesta companyia de fantasmes hi ha un espectre més gran aniomenat Estadea. Caminen cansadament, mentre van emitint un murmuri constant d'oracions (quasi sempre un rosari) càntics fúnebres i tocant una petita campaneta.

Quan passen, es fa un gran silenci i deixen de sentir-se tots els sorolls dels animals del bosc. Els gossos anuncien l'arribada de la Santa Compaña udolant de forma exagerada, i els gats fugen, espantats.

La Santa Compaña, un mite present a l'imaginari gallec

La Santa Compaña acostuma a aparèixer de nit a les cruïlles dels camins. Si troben algú, li dónen una torxa i queda incorporat a la fantasmagòrica processó. Però si hom s'acull a la protecció d'un cruceiro (n'hi ha molts, de cruceiros, a les cruïlles) la Santa Compaña no pot emportar-se'l amb ells.

No sempre pot veure's la Santa Compaña, tot i que pot sentir-se la seva presència per l'olor de la cera i pel vent que s'aixeca al seu pas.

A la Bretanya francesa, on sobreviuen llegendes i tradicions similars a les gallegues, molts pagesos interrompen el seu treball si s'aixeca un ventet de cop, i es descobreixen el cap en senyal de respecte, creient que podria ser que estigués passant un esperit, tot resant una oració per la seva ànima.

Aquest mite té una certa relació amb el culte a les "ánimas do Purgatório", molt estés a tota Galícia. Gairebé totes les esglèsies tenen un altar das ánimas i fins i tot pels carrers es troben "petos das ánimas" és a dir petits altars amb una guardiola per a dipositar els donatius dels fidels, destinats a pagar misses pels difunts, i dels que ja hem tractat en aquest blog.

Probablement el mite de la Santa Compaña es va originar en un mite pre-romà: els déus del camí (lares viales). Eren déus de caràcter funerari i estaven encarregats de portar les ànimes dels morts al Més Enllà. A les cruïlles, a on es suposava que convergien les ànimes dels morts, es van erigir monuments consistents en una columna, en la que s'oferien libacions i altres rituals. Es fàcil trobar el paral·lelisme entre aquests monuments i els cruceiros