dimecres, 3 de març del 2010 | |

El gallec a la postguerra


Full de propaganda contra l'ús del gallec imprés a A Coruña (1941)

Després de la guerra civil espanyola i l'arribada del franquisme va provocar la desaparició de la llengua gallega de l'escena pública, del ensenyament i de les activitats socio-econòmiques. Una forta campanya va incidir en que el gallec era una llengua rural i de bàrbars.

Molts intel·lectuals i literats van haver d'exiliar-se, com va ser el cas entre d'altres de Castelao o d'Eduardo Blanco Amor...pel que el desenvolupament cultural de Galícia va tenir lloc sovint a d'altres escenaris: Argentina, Venezuela, Mèxic, Cuba...

La situació social del gallec es va veure agreujada amb l'obligatorietat de la escolarització en castellà i amb la popularització dels medis de comunicació, també exclusivament escrita en castellà.

Malgrat tot, es continuen publicant alguns textos en gallec (especialment poesia i alguns suplements de diaris)

La recuperació de la llengua gallega escrita va experimentar una notable embranzida amb la creació de la editorial Galaxia l'any 1950, que va aconseguir que es podia parlar de qualsevol tema en gallec. Neixen així la Revista de Economía de Galicia, la revista de cultura i d'art Atlántida, i la de pensament Grial, que van anar veient la llum malgrat entrebancs i prohibicions.

2 comentaris:

Adelina Yuste ha dit...

Aquest es un bon exemple de les similituts entre Galicia i Catalunya!!!

Xavier Sierra Valentí ha dit...

Sí, realment. Com podeu veure la trajectòria històrica i cultural de Galícia oscil·la contínuament entre el paral·lelisme amb Catalunya i la total diferència (per les arrels pròpies, d'origen cèltico-atlàntic)

Els gallecs en són conscients, i miren sempre bastant (de cua d'ull) el que es fa a Catalunya. L'eix entre Galícia-Euskadi-Catalunya (l'anomenat Galeusca)ha estat sempre una constant.